Esperança Camps - Dietari

Els peus i els llençols

Escric això al llit. Ja és dilluns. A la ràdio parlen de bous. La tempesta està aferrada a la meua finestra. He despassat les cortines per deixar entrar els llamps i els trons. Plou poc, ara. Aquest episodi de mal temps l'han anunciant amb tanta anticipació, ens han fet tanta por, que ara ens sembla pobre. Acab de penjar al facebook unes quantes fotos que he fet amb el mòbil mentre venia. Som molt mala fotògrafa, jo, però m'encanta fer fotos rares. Des que la vella Lomo es va rompre ja no n'he fetes més en paper. Les digitals em semblen un divertiment, i fer-les amb el mòbil és com un sacrilegi. Ho sé.

Aquest tro ha estat un poc més sorollós que els anteriors. Ara sí que cau amb més força la pluja. Quan plou tenc els peus freds. Sempre tenc els peus freds. Ara fa temps de dormir amb les cames tapades, de posar llençol i tal vegada el cobertor de fil. He hagut d'informar dels efectes de les pluges a Múrcia i a Andalusia. No m'agrada fer aquests vídeos. No tenc prou imaginació per contar coses que són òbvies. Estic segura que si traguéssim vídeos de l'any passat els espectadors no ho notarien. Sempre és el mateix: plou molt, les rieres seques s'omplen d'aigua (és el seu paper) els baixos de les cases s'inunden (perquè estan fets a les rambles i rieres) els cotxes queden atrapats i tapats d'aigua (perquè els conductors imprudents s'entesten a travessar llocs on hi ha un metre d'aigua embassada) Sempre igual... Després venen les imatges de les persones que trauen aigua dels baixos. Sempre surt una veïna amb els calçons arromengats i una garnera molt vella. I finalment les declaracions: "tot perdut". Sempre és igual. Però es veu que això té molta audiència. Ens agrada veure ploure. Ens agrada parlar de la pluja. Jo estic escrivint això mentre xoroi per la finestra i veig ploure i estic pendent del pròxim llamp que encèn el cel.

Feia dies que no escrivia al blog i ara en tenia ganes de fer-ho. La pluja fa escriguera. Les cames tapades amb el llençol de floretes. El portàtil diminut i la pluja. Les filles dormen. En Jesús feineja amb el photoshop. Ell s'escandalitza quan veu les fotos que penj al facebook i al blog. El meu mòbil no és la seua càmera i l'editor de windows no és el seu photoshop Ni tan sols la seua paciència és la meua impaciència.

Déu meu quin llamp! El tro ha despertat la petita de la casa que ha vingut a refugiar-se davall el meu llençol. Ara som quatre peus freds que miren la tempesta.

Comentaris

esperança

Re: Els peus i els llençols

esperança | 30/09/2009, 07:00

Rosa: és molt guapo això que contes. em fa una mica d'enveja. a casa, a valència, per molt intensa que sigui la pluja, sempre em sembla massa silenciosa. en canvi, a ciutadella sona molt millor. i també el vent...

rosa roig

Sobre les tempestes

rosa roig | 29/09/2009, 21:23

He sofert la tempesta brutal des de dalt de l'àtic que habite temporalment. Sola, amb la pluja i la brama de la mar, tan a prop.

La natura desfermada, brutal i jo mirant-la des de l'altra part, a cobert.
Això és el progrés.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
'La por 'Les sabatilles rosanarrativa breu 'Loniaobra col·lectiva La cervesa de la Highsmithobra col·lectiva Assassins valencianscoord. i pròleg 'Ellas también matanobra col·lectiva 'Absintheobra col·lectiva 'La improbable vida de Joan Fusterlobra col·lectiva Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura