Esperança Camps - Dietari

Un crit

El crit, el xiscle, l’esgarip. Escric des de casa. He pujat a la terrassa de dalt on tenc la lluna plena més a prop i les persones més enfora. Del carrer m’arriben uns ressons que no he cercat. Una dona crida paraules punxagudes. Vull llegir Pla i escolt crits castellans i descarnats. T’obriré en canal i et trauré el fetge. El fetge. Trenca el vel del silenci, la vella. Ara és la mitjanit. Ara només hem d’escoltar la dansa de les estrelles i les peuadetes dels ennivolats. Desenes d’oïdes vídues reben l’amenaça. Passa una moto amb el tub d’escapament manipulat, però el petardeig del motor escàs em sona a música celestial quan emmascara el discurs negre que no sé d’on em ve. Imagin la desconeguda com una dona grossa, forastera, amb un vestit florejat sense mànegues que mostra impúdic les pellerenques d’uns braços esgarriats. Du, tal vegada aquesta dona, els cabells greixosos, recollits en un monyo. Crida contra la nit des d’una cuina precària. Tal vegada ha begut vi de cartó. Tal vegada construesc els tòpics amb massa rapidesa. Això és la meua malaltia. Si he d’escriure aquesta dona he d’eliminar totes les línies que he embrutat fins ara. He de deixar aquesta terrassa blanca que és tan a prop del cel i de la lluna plena d’aquest mes d’agost que ens torra i ens assola. He de començar de nou. He de dir, per exemple, que els crits d’aquesta dona són fruit de la desesperació, de la temença, que no hi fa res que amenaci una persona de matar-la... he de descriure, si puc, aquesta dona com... no ho sé fer. Em don. Un núvol petit i atrevit gosa tapar un trosset de lluna. Res no és tan perfecte. La cocarrossa ha deixat de tenir l’estabilitat que se li suposava. Ja no m’interessa la nit ni puc cercar la calma, ni trob guapa la lluna ni el silenci m’omple.

Comentaris

esperança

Re: Un crit

esperança | 18/08/2009, 08:10

Tomás: Molt bona la descripció del mes de maig. Em fa una mica d'enveja. A València els colors són diferents, i la calor arriba més prest, però aquesta sensació de final d'alguna cosa i l'espectació pel que ha de venir són del tot fecunds. Salut.

Tomàs Orell

I el maig...

Tomàs Orell | 17/08/2009, 11:48

Des que visc per sa banda de llavant dues dates marquen el meu estiu: Sant Joan, ja sabeu el solstici, i les festes de Gràcia. Però sempre he xalat més amb l'abans i el després d'aquests dos dies. I permateu-me que parli del mes de maig. El maig a Menorca, com sabeu és espectacular, i més aquest 2009 en que l'aigua no ha aturat de rajar del cel. Caminar pels camps menorquins amb aquest cel net i d'un blau tan intens que fa mal als ulls i al cor. "Annivolats" pintadets amb blanc d'espanya. I el fi de curs, l'alegria dels fills, alguns ja adolescents, perque el dur hivern d'institut o d'escola s'acaba. I les audicions musicals (els dos han sortit músics, que hi hem de fer...). I el fi de curs de dansa. I la paga extra de finals de juny. I cincogema. I ses ganes de nadar. I els fosquets a la fresca. Si, m'agrada molt es mes de maig menorquí.

esperança

Re: Un crit

esperança | 17/08/2009, 07:13

Rosa: malauradament, els crits no passen, ans es repeteixen cada vespre amb més o menys insistència.
Bep Joan: a mi aquest estiuet de que parles em queda molt enfora. setembre és un mes molt agitat i esgotador. la sensació que descrius la visc durant el mes de juny que per a mi és el que té el color, la llum i la temperatura ideal.
Gràcies a tots dos per visitar el blog. us esper.

Bep Joan

Re: Un crit

Bep Joan | 16/08/2009, 10:40

El comentari anterior m'ha fet pensar en què ens queda encara el setembre. He recordat un article de l'any passat on elogiava el valor del setembre per als menorquins. Deia: "Tanmateix, he cregut per açò, que el setembre és ara per ara l’estiuet dels menorquins. És cert que és retornar a la rutina, a la quotidianitat marcada per uns temps laborals i de cursos que es perllonguen dins l’hivern. Però el setembre, si el temps ens ho dóna, aporta un clima de gaudi, aprofitable, encara, i per recuperar una part d’aquells estius més nostrats".

També té lluna plena i silencis d'or el mes que ve. Almenys a Menorca. Rosa, no facem tanta via per arribar a l'octubre!! N'Esperança supòs que m'entendrà.

rosa roig

l'esperança

rosa roig | 09/08/2009, 12:25

queda l'esperança que la dona, i els crits passaran. Una lluna nova i el silenci ens acompanyaran en octubre. Mes d'esperances i traspassos.
Caminen cap a l'hivern.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
'La por 'Les sabatilles rosanarrativa breu 'Loniaobra col·lectiva La cervesa de la Highsmithobra col·lectiva Assassins valencianscoord. i pròleg 'Ellas también matanobra col·lectiva 'Absintheobra col·lectiva 'La improbable vida de Joan Fusterlobra col·lectiva Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura