Esperança Camps - Dietari

Tel

Diumenge a migdia, només unes hores abans de començar les vacances, la meua companya de taula i de secció repassava teletips i de cop va dir, la policia espanyola sospita que ETA té a França tres furgonetes-bomba a punt per creuar la frontera. El comentari següent va ser com d’infiltrada està la banda, quanta informació tenen els serveis secrets espanyols i per què sortia aquesta notícia. La matinada de dimecres, enmig d’un insomni empipador vaig posar la ràdio i vaig sebre que la primera de les furgones havia arribat al seu destí que es veu que era Burgos. Avui migdia, a l’hora de les postres hem sabut això de Calvià, a Mallorca. La primera reacció ha estat la de pensar en la gosadia del terrorista que ha anat a Mallorca amb la bomba i l’ha aferrada als baixos del cotxe. Després he pensar que segur que no només n’ha duta una, sinó que ha aprofitat el viatge. M’han vingut al cap els escrupolosos controls als passatgers dels aeroports. Els, a vegades, denigrants escorcolls als viatgers: senyores majors toquerejades per guàrdies de seguretat amb guants, senyors majors obligats a llevar-se el cinturó i les sabates. El bergant del braç enguixat que ha de mostrar la radiografia per justificar l’embenatge. I encara he recordat com les vegades que anam a Menorca en cotxe i vaixell pujam amb el vehicle carregat fins dalt i el deixam a la bodega sense que ningú ens demani que què hi duim al maleter. Nosaltres i altres centenars de viatgers. Escolt per la ràdio que tanquen l’aeroport de Palma i els ports comercials i esportius. L’operació gàbia. Una illa. Com es fa això?. A l’hora del xubec escolt una entrevista al president Francesc Antich i li demanen justament per la gosadia dels terroristes que ha posat la bomba, li diuen que tradicionalment es creia que mai s’atrevirien. He notat la veu tremolosa del president en respondre la pregunta. Desencaixat, fora de lloc. És normal, el president Antich no té pràctica a verbalitzar el que s’espera dels polítics després d’un atemptat terrorista. No té l’argumentari a punt. No s’ho esperaven. És cert que el monarca estava a punt d’arribar a l’illa. És cert que la casa-quarter de Palmanova és la caserna més pròxima a Marivent. És cert que als anys noranta van detenir un etarra que va tenir el rei al punt de mira del seu rifle, i que en els plans de la banda hi havia fer afonar un vaixell que feia la travessia entre la península i l’illa. És cert, però tot era teòric. Els nostres polítics no tenen call a decretar minuts de silenci ni dies de dol, ni a respondre preguntes tan difícils com, per què? Conduint cap a Maó per anar al cine amb les meues filles hem vist unes quantes parelles de la guàrdia civil per la carretera. Hem vist la bandera a mig pal a la casa-caserna de Es Mercadal. Amb la ràdio del cotxe avariada he pensat que avui s’ha trencat un tel. Un tel molt prim que separava la il·lusió d’una falsa seguretat que ens donava l’illa per la dificultat de fugir-ne després de cometre un atemptat, de la crua realitat que és la que viuen les famílies i els companys dels dos guàrdies assassinats avui a Palma. Ara hem d’esperar. ETA està infiltrada i d’un moment a l’altre, detindran els autors d’aquest atemptat i del de Burgos, però nosaltres tindrem por. Encara hi ha un parell de furgonetes amagades a qualsevol banda de la península. El tel s’ha trenca

t.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura