Esperança Camps - Dietari

Baltasar Porcel: Una batalleta

S’ha mort en Baltasar Porcel. Tenc poques coses a afegir a tot el que s’està dient d’ell les últimes hores. És un dels grans (per raons òbvies no ho vull dir en passat). Ens queda la seua obra (un tòpic).

Tenc, això sí, una batalleta que té a veure amb el meu ofici de periodista. El dia de sant Francesc de Sales del 1985, 24 de gener, era festa a la Facultat de Periodisme de l’Autònoma on estudiava segon de carrera. Passejant pel poble on vivia, Sant Cugat del Vallès, vaig veure un local amb un rètol llampant: “Ràdio Sant Cugat”, i amb lletres més petites posava “Al teu costat”. Un redolí facilet, però que formava part de les falques i els indicatius de l’emissora. Em vaig armar de valor, em vaig folrar la cara i vaig prémer el timbre. Em va obrir un jove alt, ben plantat, amb ulleres que va resultar ser el director d’aquella emissora que no era municipal ni pirata, simplement era una més de les ràdios alegals que en aquella època omplien els dials de Catalunya.

La cosa va anar més o menys així: "Hola, sóc estudiant de segon de periodisme i m’agradaria treballar a la ràdio. Molt bé, aquí no paguem els estudiants, però si vols podries fer coses amb nosaltres. Ah, val, molt bé, jo vaig a classes a la tarda. Val, doncs, vindràs els matins i ajudaràs al magazin de la Rosa. Val, quan començo? Vine demà, si et sembla, però de totes maneres, com t’aniria venir aquesta tarda? Bé, no tinc classe. A, doncs millor: el Baltasar Porcel presenta un llibre al Monestir, agafa una gravadora i fes-li una entrevista".

Glups.... Em va donar la gravadora, una cinta, unes piles noves i la tarja de la presentació de “Tots els contes”.

Vaig anar al Monestir. Vaig presenciar la presentació del llibre, vaig prendre notes, i quan va acabar tot, morta de vergonya em vaig acostar a Porcel i li vaig contar la meua peripècia: que no m’havia llegit el llibre, que era la meua primera entrevista, i que no sabia ben bé què estava fent allà. Va notar el meu accent de Ciutadella i supòs que li va fer gràcia. Em va regalar una entrevista meravellosa. No per les meues preguntes, és clar, sinó perquè es va fer càrrec de la situació en que em trobava. A la ràdio van al·lucinar amb mi i amb l’entrevista, i la van emetre sencereta.

Aquesta és la meua batalla amb Baltasar Porcel. I el meu aprenentatge: evidentment, mai més no he fet una entrevista a ningú sense haver-me documentat prèviament, i si és a un escriptor, sense haver-me llegit el llibre que presenta.

Comentaris

Josep

Baltasar, un gran home, un home gran

Josep | 06/07/2009, 07:02

En Baltasar se'n ha anat. Això es el final de tots. Be, no d'ell.... ens queda la seva obra; cosa que d'altres no podem dir.
Descansi en pau.

Xim

Porcel

Xim | 02/07/2009, 12:41

L'anècdota retrata el personatge. Em dol la pèrdua. Des de "la Lluna i el Cala Llamp", l'he llegit. Em queden els seus llibres.

Elena

Re: Baltasar Porcel: Una batalleta

Elena | 02/07/2009, 10:24

Emocionant!

esperança

Re: Baltasar Porcel: Una batalleta

esperança | 02/07/2009, 09:59

Llorenç: sí, des d'aquell dia, cada vegada que he llegit Porcel o ha sortit el seu nom nom no he pogut evitar que em va ajudar a ser periodista

Llorenç

Porcel

Llorenç | 02/07/2009, 09:47

Una anècdota molt agradosa, molt humana.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura