Esperança Camps - Dietari

Blanc i negre

Cada estiu és igual, el mateix ritual. Cada estiu, a la casa dels pares, hi ha un migdia calorós, les persianes baixades i la penombra a la sala. Cada estiu, a la casa dels pares, amb la penombra a la sala es compleix la tradició no escrita de remirar fotos antigues. En blanc i negre. En colors precaris, que tendeixen al vermell o al verd. Fotos antigues de llocs que amb prou feines reconec, de persones que eren molt joves, de persones que ja no hi són. És el meu solatge. Les he vistes tantes vegades aquestes fotografies que les podria descriure totes ara, una per una, des de la penombra de la sala de casa, no a Ciutadella, per cert (on ara escric això perquè no em puc concentrar amb els deures que tenc). Una filleta amb els cabells llargs damunt sa somereta. Una finestra plena de fillets i filletes demanat sa capadeta. Una taula a la fresca, amb persones majors menjant i bevent divertides mentre esperen que els cavalls pugin d’es Pla... Totes tenen més de trenta anys, aquestes imatges, tal vegada trenta-cinc, quaranta...

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura