a J.
Un dia em va dir:
Quan tenguis ganes de veure com de transparent és el desert dels teus ulls, dóna’m la mà i camina amb mi. Vine i juga i bufa i corre, que tots dos junts navegarem per paradisos insondables. Quan tenguis ganes d’aprendre el meu alfabet rocós, mira’m, que sóc infant i sóc la mar gran. Abandona-ho tot i fuig. Sense equipatge. Vigila aquells que et volen fermada, que jo et vull lliure. Quan tenguis ganes de sebre qui ets, qui sóc qui som, com som, cerca la torre i escolta les campanes. El muetzí et farà arribar el meu missatge amb aquella paraula ja tant desgastada i que a vegades fa tanta vergonya pronunciar.
Un dia li vaig dir:
Quan tindré ganes de veure com d’ample és el teu cor, et donaré la mar i començarem a córrer plegats. Obrirem barreres i travessarem tanques i tots dos junts ens perdrem dins la marina. Quan tindré ganes de llegir-te, et beuré. No abandonaré res. No fugiré, i si ho faig, tu seràs el meu equipatge. Lliure seré sempre, fermada a tu. Quan tindré ganes de sebre qui ets, qui sóc, qui som, demanaré silenci als portaveus i diré amor.