Esperança Camps - Dietari

Amb El cos deshabitat, a Palma

Acab de davallar de la setena planta de l’hotel des d’on hi ha una meravellosa vista de la Seu. Què guapa que es veu des de fora. A l’interior del temple ara hi fan obres, i supòs que quan les acabin tornarà a ser l’edifici impressionant i excepcional que ha estat sempre. Ahir vam visitar la intervenció d’en Miquel Barceló a la Capella del Santíssim. És diferent a tot. Com en un gag televisiu de fa molts anys... me la imaginava més gran... Al principi, enmig de la munió de turistes i visitants, em vaig sentir decebuda. Després d’asseure’m a primera fila i contemplar-la fragment a fragment me’n vaig adonar realment del que és allò i del que estava veient. Em sembla que feia cinc anys que no visitava Palma i aquesta vegada m’hi ha duit agafadeta de la mà El cos deshabitat. Crec que tenc molta sort.

Com que vam arribar tant de matí vam tenir temps de recórrer el centre de la ciutat, de fer fotos, de recordar “aquí hi hem estat, aquí no, ah, mira, aquell bar on vam dinar aquella vegada, la botiga on vam....” Vam dinar al Portitxol amb n’Elena i en Ramon, a qui només coneixíem a través dels e-mails, i a través de la bona feina que fan a Balearweb (aquest blog n’és un exemple. L’aspecte físic, vull dir, que pel que fa al contingut és cosa meua, i va com va) El gall fregit amb ceba és fantàstic. I és clar, quan a un valencià li ofereixen un arròs... ah, a l’arròs negre aquí li diuen arròs amb sípia... El valencià es va quedar sense arguments quan es va posar la primera forquillada a la boca. Sobretaula llarga, amb una mica de calitja que encara ens deixava veure el pas d’algun veler. Bé. Alguns no entendrem mai certes coses que no es poden tocar amb les mans i que dipositam no sabem ben bé on, però que ens fan la vida més còmoda i agradable (internet, per exemple).

Abans de la presentació també vaig conèixer en Sebastià Perelló. Em va encantar la lectura que va fer de la novel·la. No puc penjar el seu text perquè el duia escrit a mà en uns folis per dues cares amb una lletra diguem-ne, que... personalíssima. Em va agradar molt conèixer-lo i escoltar el que deia de l’obra. La major part del seu comentari es va centrar a reflexionar sobre la mort en la literatura. La literatura durant o mentre o immediatament abans o després de la mort. I en aquest sentit va contextualitzar El cos deshabitat. A la Sala d’actes de la fira hi havia amics com ara en Juli Capilla, en Sebastià Serra, en Miquel López Crespí, el meu cosí en Joan Camps, el Director General, n’Elena i en Ramon infatigables ahir amb nosaltres. Hi havia també altres persones que passejaven pel Born i es van interessar per escoltar les paraules d’en Sebastià.

I de la fira, al Festival de poesia que organitza en Biel Mesquida. Una troballa. Un teatre Principal de Palma ple de gent disposada a escoltar poetes que s’expressen en llengües com ara l’esperanto, l’eslovè, l’hongarès, el català o l’anglès. Vam saludar n’Antònia Vicens, que debuta com a poetessa amb un bon llibre que diu que li ha nascut de cop i que ha mastegat a poc a poc abans d’oferir-nos-el.

Del sopar a la fresca amb en Juli i en Jesús, del vi de Binissalem i tot això no cal que en parli, no?

Comentaris

Elena

Vídeo de la presentació:

Elena | 05/06/2009, 09:31

Vídeo de la presentació:

http://www.youtube.com/watch?v=t87jgfeijl4

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura