L'escriptor valencià d'expressió castellana Rafael Chirbes és una de les meues passions literàries. Admir la seua prosa. No el conec, però admir la seua manera d'estar al món. Fa uns moments he començat a llegir una de les novel·les que em faltaven d'ell: "Los disparos del cazador", publicada per Anagrama el 1994. A una de les darreres pàgines descobresc una vegada més l'interès de Chirbes a descriure les cases dels seus personatges. De fet, la història comença quan un home torna a casa seua per a morir.
A mi també m'agrada escriure cases. Els personatges de "El cos deshabitat" viuen el seu drama dins una casa feta a la seua mida per una arquitecta que estudia prèviament qui són i què hi faran a la casa els seus futurs habitants.
Diu Chirbes a "Los disparos del cazador".
"Sólo un constructor, o un arquitecto que además me conociera perfectamente, conociera además la historia de mis primeros años con Eva (es decir, sólo Ort), podría descubrir los matices, las sutilezas que encierran tanto la fábrica de la casa de Misent como su mobiliario. En ella busqué, sin traicionar el carácter mediterráneo, un equilibrio de luces y sombbras, de espacions abiertos e intimidad, un envoltorio suave y perfecto para mi familia. No era un chalet en la costa. ¿Quién emplea caoba y palosanto, mármol y Pikman en un chalet de la costa?..."
Hola, Esperança,
He estat veient que ets una fan de Rafael Chirbes i volia demanar-te si tens (o saps d'algú que en tinga) alguna manera de contactar amb ell: mòbil, correu electrònic...
Porte molt de temps darrere i no hi ha manera
Re: Rafael Chirbes, una casa
hola, encarna: sincerament, no he tingut mai cap contacte amb ell. sóc lectora i admiradora, però no et puc dir res més. se m'acut que a través de l'editorial... o potser més ràpid encara: sé que quan viu a la marina, va tots els dies al bar del poble, allà el coneix tot el món.
una abraçada