Esperança Camps - Dietari

El cuento del dumenche

Ja sé que el títol d’aquest post és una barbaritat gramatical, però el seu origen és anterior a l’aprovació de les Normes del 32. El cuento del Dumenche era una revista valenciana de principis del segle XX. Alguns dels autors que hi van publicar obretes són Teodor Llorente o Carles Salvador. També Eduard Escalante o Maximilià Thous que són les que tenc per casa i il•lustren aquest article. Si entrau a les biblioteques virtuals Miguel de Cervantes o Joan Lluís Vives podreu veure tota una llista de títols i autors.

Bé, tot això ve a compte perquè a partir d’avui diumenge intentaré penjar cada setmana un conte. Un relat breu. Com que es faria un poc llarg penjar-lo tal qual aquí el que faré serà avançar-ne unes línies i enllaçar-lo a un pdf de més fàcil lectura.

LLAPIS, és el que penj avui:

No em renyis, mare. Em dius totes aquestes coses lletges i m’avises que em castigaràs perquè no saps què va passar, i el director tampoc no ho sap, és clar que no, perquè el mestre va anar al despatx i va dir senyor director, que tal i que qual, però jo, mare, no ho vaig fer..., o bé, sí, val, jo vaig agafar el llapis d’en Toni i li vaig fer allò, però mare, és que en Toni... En Toni és una mala persona, mare que el senyor que ens fa la catequesi ens va dir un dia que si érem males persones no podríem rebre elbonjesús i jo em pens que ell no el rebrà mai, i si li donen, tot d’una sortirà de dintre seu, que segur que elbonjesús ho pot fer, això de sortir de les persones que no s’estimen els altres, perquè és totpoderós. (clica per continuar)llapis.pdf

Comentaris

yo misma

el cuento del dumenche

yo misma | 30/11/2016, 17:35

El cuento del dumenche Refleja como se hablaba en la valencia de aquella época. No sé porqué los catalanes teneis siempre la tendencia a apropiaros todo lo de valencia. No teneis cultura propia? que se la robais a valencia, ah y las fallas son valencianas, no catalanas

ângels Moreno

El conte del diumenge

ângels Moreno | 10/05/2009, 17:51

Molt bona iniciativa, Esperança. M'agradat el conte amb que t'has estrenat i m'enganxaré cada diumenge. Gràcies pel Llapis que ens has regalat.
Conec aquelles publicacions a les que es refereix JJ Rosselló, en tinc algunes a casa. Recorde en particular les dels saforencs Josep Rausell i Joan M. Monjo. Supose que parlem del mateix. Ho editava Prometeo i ho dirigia Juan de Dios Leal. M'il.lusionava adquirir la publicació cada diumenge. Ara, els contes exprés de l'Esperaça. Gràcies.

esperança

Re: El cuento del dumenche

esperança | 10/05/2009, 09:25

Salva: Gràcies per passar tan regularment per aquest blog i per llegir-lo.
Josep-Joan: Gràcies per la informació i per l'explicació tan documentada. En realitat, els relats que itnentaré penjar setmanalment no volen imitar cap d'aquestes iniciatives. Simplement m'he permès manllevar un títol que em sembla molt agradable. Dóna aquesta sensació de... com que avui és diumenge, tenc temps per llegir amb més calma... Els dos exemplars que surten a la foto els vaig comprar fa anys a la fira del llibre antic i els tenc exposats a una vitrina de la biblioteca. A còpia de llegir això del Cuento del Dumenche, m'he quedat amb el nom.

Josep-Joan Rosselló

El conte del diumenge

Josep-Joan Rosselló | 10/05/2009, 09:14

Trob que devia ser els anys 80 del segle passat que hi va haver una provatura de recuperar l'esperit d'aquells contes setmanals, amb el títol ja normativitzat. Durant un bon grapat de setmanes, El Conte del Diumenge, editat també a València, va publicar l'obra de diferents narradors catalans, en una publicació que incloïa un pròleg i unes il·lustracions, d'autors elegits pels protagonistes. Servidor vaig coneixer l'experiència de prop quan Antoni Serra i Bauçà em convertí en el seu prologuista. Guardo a casa la col·lecció gairebé completa d'aquells fulletons. Enhorabona, Esperança, per la vostra iniciativa.

Salva Perez

El conte

Salva Perez | 10/05/2009, 08:49

Esperança, aplaudisc la decisió de penjar un conte cada diumenge. Els lectors guanyem.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura