Esperança Camps - Dietari

Vull casar-me amb tu

El llibre gran de Maó és una idea de la regidoria de cultura de l’ajuntament de Maó, i és una de tantes maneres amb què celebren la festa dels llibres. Consisteix a emparellar un escriptor amb un pintor amb la idea que creïn una obra conjunta. Dissabte dia 25 es va fer la quarta edició, i m’hi van convidar. Va ser un plaer. Érem deu o dotze parelles.

Aquí en parlen el Menorca i l’Última Hora. A mi em va tocar com a parella pictòrica Mikel Díez Alaba, un artista basc que fa més de vint anys que viu a Menorca i que traspua sensibilitat. Li vaig passar el text uns dies abans de la trobada perquè ell tampoc no em coneixia a mi. El va sobtar. Vam mantenir un parell de converses telefòniques, i vam prendre un cafè abans de començar la feina. Va trobar el conte massa dur, massa violent.

El talent d’en Mikel va fer que, amb colors alegres, amb aqualrel·les aparentment naïfs plenes de floretes i de peixets, deixés plasmada la seua lectura. Ell no dóna importància a la feina que fa. A mi m’impressiona. Em feia l’efecte que jugava amb els pinzells, els tubs d’acrílic, els llàpissos de colors... tot el temps em demanava si m’agradava el resultat de la seua intervenció. He de confessar que al principi em va costar entrar en el joc, però quan ja duem un parell de pàgines em vaig amollar i jo procurava escriure el text creant formes o deixant els espais que ell em demanava per omplir-los de color.

En Mikel és molt xarrador i a mi m’encantava que em contés coses. Em va agradar molt quan em descrivia el seu espai de treball. Diu que és molt gra, que té tot el material escampat i que ell no tria conscientment amb què ha de pintar, sinó que de manera automàtica les mans li van a un color o a una pintura determinada. Amb les fotos que acompanyen aquest post us podreu fer una idea de com va acabar el nostre treball.

Com que la idea primera d’aquesta trobada era que els escriptors improviséssim un text allí, cosa altament complicada, tots els autors vam optar per dur-lo fet de casa. Amb tot, per mantenir aquest esperit lúdic, em vaig proposar fer un relat a partir d’una frase. Vaig proposar un joc a la meua filla petita, que és l’autora de les fotos i el vídeo, consistent a elegir un vers a partir de la seua edat, dia de naixement i altres combinacions. El joc ens va dur a un llibre de Vicenç Altaió i a un vers que deia Vull casar-me amb tu. Uff, que complicat...

Tal vegada sembla que he abusat de posar imatges a aquest post, però em sembla que valen la pena. I el vídeo d'aquí baix és un passeig que va fer na Júlia amb la seua camareta per totes les taules on estàvem treballant. Al principi hi havia molt de silenci, però a poc a poc va començar a venir públic a veure què fèiem i va començar a haver-hi caliu

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura