Esperança Camps - Dietari

Sense títol

Tothom està pendent de la tele. El valència empata a un gol a Mestalla amb el Sevilla i es veu que aquest no és un bon resultat. No, definitivament no ho és: acab de veure un plano dels presidents dels dos equips a la llotja, i no gosen ni a mirar-se. Tots dos han emès una mena d’esbufec simultani. Un si és no és de moviment facial. Es veu que hi ha una norma que diu que els presidents dels equips de futbol no poden expressar els seus sentiments a la llotja. Em fan pena perquè són les dues úniques persones d’entre les milers que van a l’estadi que no poden celebrar un gol del seu equip o lamentar una decisió arbitral, que ja se sap, aquests senyors del pito no endevinen mai les decisions que prenen mentre corren per un camp de gespa rodejats de vint-i-dos homes que no li volen cap bé.

Al meu costat hi ha dues companyes que ja han acabat la feina. Els falta poc per marxar cap a casa, o a fer-se una cervesa, perquè “des que m’he separat, sortir amb vosaltres després de la feina és el millor pla que tenc”. A una de les joves periodistes la seua àvia li ha preparat un entrepà de pernil i formatge i un actimel. Ho ha desplegat tot damunt la taula però està tan entusiasmada amb la conversa que s’ha oblidar de berenar dormint damunt el full de paper de plata. Una altra col·lega s’ha posat els mniauriculars i escolta música. Carlos Baute, crec. De tant en tant comenta alguna cosa que llegeix a un teletip. Els monitors escupen la imatge feliç i neta de n’Obama que s’ha posat tots els dirigents sudamericans a la butxaca. Fins i tot Daniel Ortega està content. I Hugo Chávez es pregunta en veu alta si serà veritat la bona nova que ha anunciat el president nordamericà. Les vendes d’Eduardo Galeano han pujat exponencialment a Amazon. “Las venas abiertas de América Latin” és un best seller entre els americans. Tal vegada un llibre farà més per canviar les consciències colonitzades pel capitalisme que totes les cimeres i reunions de mandataris occidentals. El València torna a marcar de penalti. I encara fa un tercer gol a un partit que sembla que no s’acabarà mai. Els presidents continuen immutables: qui guanya i qui perd. La meua companya ja sopa mentre observam la joventut dels etarres detinguts anit a prop de Perpinyà. Els diumenges tenen això, que pots passar directament d’un gol de David Villa a una declaració del ministre de l’interior, passant per les llàgrimes del domador d’un circ de Berlin perquè la policia ha matat el seu ós que havia fugit i havia mossegat un turmell. Però el millor de tot és que demà serà dilluns, és a dir, cap de setmana per a mi.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura