Esperança Camps - Dietari

automàtic

aquest és un post automàtic, escrit amb una sola mà i sense ulleres, amb la llum apagada per no molestar a qui ja està dormint, m’agrada com brilla la pantalla del portàtil, toc les tecles quasi per inèrcia, cada una el seu dit, com ens va ensenyar el senyor jaume, asdfgf ñlkjhj asdfgf ñlkjhj, i prohibit emprar tipex si ens equivocàvem, només al tercer llibre ja podríem emprar la màquina elèctrica, quin goig, mir el cursor que fa pampallugues i pens que ja feia estona que en tenia ganes de fer una cosa així, una endemesa, una entrada diferent a aquest blog tan formal que entre tots estem fent, començant pel disseny de n’elena, que se’l va currar per posar-lo en marxa i continua cuidant-lo com si fos un ramell del seu jardí, l’escric sense corregir, tal com raja, es nota, dirà algú, sí, és un post com el de fa quasi quatre anys, quatre, signe d’admiració, han passat prop de quatre anys des que vaig començar a fer jutipiris per la xarxa, primer de manera anònima, amb l’ampul·lós pseudònim d’ulyse, tot retent homenatge a la novel·la de joyce, anònim perquè em feia vergonya, acabava de publicar enllà de la mar i no tenia ni idea de com funcionava això dels blogs, ara tampoc no en tenc massa més d’idea, però es veu que m’he fet molt continguda, vaig arribar a balearweb per casualitat, tropissant, com sempre faig, clavant la pota, i vaig començar a publicar textos sense solta ni volta i m’hi vaig enganxar, i ara realment, no sé perquè m’han vingut ganes d’escriure això, si ningú no m’ho pregunta, tal vegada perquè venc amb els ulls plens de guerra de la projecció que han fet durant la missa per la pau on ha cantat la meua filla petita, tal vegada perquè a la pizzeria no hi havia ningú més que nosaltres tres, i els dos propietaris han donat solta als seus sentiments, i es besaven i es feien bromes i es tocaven, que musculosos que eren tots dos, déu meu, quantes hores de gimnàs, i que bona l’amanida del cardenal, ha tornat a plovisquejar, plou i fa sol, les bruixes se pentinen, plou i fa sol, les bruixes paren dol, awertr ñoiuyu, awertr ñoiuyu, avui ha estat el dia d’enganar a menorca, m’agrada més dir dia d’enganar que dia dels innocents, i els diaris duien notícies del tot inversemblants, amb fotografies i tot, ens aproxima a europa això del primer d’abril, a espanya es commemora el final de la guerra civil i a europa reben n’obama mentre celebren el dia dels innocents, el pitjor que tenen aquest posats automàtics és que saps quan els has d’acabar, tal vegada ara és el moment, quan m’entra una passió de son

Comentaris

esperança

Re: automàtic

esperança | 02/04/2009, 07:15

gràcies per la visita, pep maria, ja saps que a aquesta casa hi cabem tots i sempre

Pep Maria Miró Llull

Ulisses

Pep Maria Miró Llull | 01/04/2009, 23:06

Ja sé que no és Ulyse. Primera vegada que entr. Quin goig ha de ser poder escriure a les fosques, bé, no del tot a les fosques, quan es té llum inerior. Cercaré un manat de brins de temps i tornaré. Ara no puc estar més. És tard i encara tenc feina.
Et deix un haiku:
tal volta un dia
sense Homer ni sirenes
tornis Ulisses

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura