Esperança Camps - Dietari

Desconnexió

Escric això a la una de la matinada de dilluns, però encara és diumenge. Fins que no desconnecti no serà dilluns, i he descobert que escriure un post nocturn, quan arrib a casa després de la feina, m’ajuda a fer clic. Ara ja és un costum que quan vaig conduint camí de casa pens en el que escriuré quan arribi. Avui plovisquejava. Que bé! No he obert el paraigua per cobrir el recorregut entre l’edifici i l’aparcament. He preferit que l’aigua de pluja em bategés. El cel era vermellós. El primer dia de l’horari d’estiu ha estat certament dur a l’oficina. No en parlaré, que aquí es tracta de desconnectar. La Dama Ibèrica d’en Manolo Valdès és més guapa quan plou, perquè brilla i reflexa totes les llums artificials que arreplega. Eixuta i de dia, comença a brutejar perquè s’ha omplert de pols i de la contaminació que aboquen els milers de cotxes que passen cada dia al voltant de la rotonda que presideix. Són llocs ben estranys, les rotondes... I les autoritats cada vegada hi col·loquen andròmines més desconcertants. He apagat la ràdio: no tenia gens de ganes d’escoltar notícies sobre l’assemblea d’un club de futbol. No he posat música perquè m’agrada escoltar el soroll de la pluja també quan conduesc. La setmana que comença serà mogudeta: dimecres hi ha la presentació del dietari “El camí de les merles” del meu company Antoni Gómez. Dijous es presenta, també a la Casa del Llibre, la novel·la “El col·leccionista de fades”, del meu amic Josep Ballester. M’ha demanat que l’acompanyi, que sigui una de les tres persones que intervindran. És una molt bona novel·la, ja ho dic ara, i ja ampliaré la informació. I entre mitges, la petita de casa debuta al Palau de la Música formant part del cor del Conservatori. Canten una missa per la pau: “The armed man”, de Karl Jenkins, en un concert patrocinat per la Reial Societat Econòmica d’Amics del País. Això és el que hi ha apuntat a l’agenda, però sempre hi ha sorpreses imprevistes. M’agrada que sigui així. Hi ha menys trànsit del que és habitual, que ja és ben escàs un diumenge al vespre. He aconseguit passar en verd tots els semàfors que van des de la sortida del túnel de les Germanies fins a la Plaça Saragossa. Quin goig! Tota la Gran Via per mi. El verd dels senyals reflectit a l’asfalt banyat. La finestra oberta. El marcador de velocitat a seixanta, que es veu que és l’adequada per enganxar tots els semàfors oberts. He de pujar una mica el vidre perquè entra massa aigua al cotxe. Aturada al final del Pont d’Aragó mir, com sempre el Palau de les Arts i la vista xoca amb el Palau de la Música: duel de palaus a l’antic llit del riu. Duel de programacions. Duel de direccions artístiques. Al principi de l’Avinguda del Port hi ha cotxe de la policia local amb les llums blaves enceses. Giren i projecten ombres a la façana dels antics cines Aragón. Han fet parar un Mini blau marí i han fet baixar la seua propietària. Continui la marxa sense sebre què ha passat. Plou un poc menys i la goma del neteja-vidres fa un soroll desagradable: està per canviar. Acab d’escriure aquest text prop de les dues i ara el penjaré. Serà una bona setmana, sí, perquè he fet una bona descompressió, i perquè començarà el mes d’abril, i perquè “El cos deshabitat” viatjarà, si no hi ha res de nou, a Menorca. Però això ho contarem un altre dia

.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura