Esperança Camps - Dietari

En Sebastià Taltavull

La nostàlgia és estèril, inútil i castrant. És dissabte a vespre. Torn a casa i conduesc d’esma. El fantasma de ciment de l’estadi inacabat em sorprèn acompanyant a tot pulmó els Ja t’ho diré que canten des del compacte. Teníem quinze anys duem els cabells llargs, calçons amb pata d’elefant, camises extravagants...Veig en Sebastià Taltavull a Barcelona. Unes imatges que han arribat avui migdia a la redacció. L’han ordenat bisbe i serà vicari general de la diòcesi de Barcelona. A la Gran Via Amancio Prada canta Libre te quiero como monte preñado de primavera, pero no mía a aquest CD que sempre gira al reproductor del cotxe. L’haurem de dur a rentar, que és ple de sunya. Ni de Dios ni de nadie, ni tuya siquiera. Torn a Barcelona, a en Sebastià. Alguns carrers encara mantenen encès l’enllumenat de falles. Finals dels anys setanta a Ciutadella. A l’escola de monges on hi ha un professor de religió que és jove, fa poc que l’han ordenat capellà, té moltes ganes de fer feina, toca la guitarra, li agrada la fotografia, ensenya en la nostra llengua, connecta bé amb les filletes, que em sembla que aprenen més que història de la religió. No sé dir què, però Al Stewart canta en directe The year of de cat, amb una introducció que s’allunya tant del tema principal que em fa dubtar. A vuitè vam decidir que el viatge de final de curs el faríem a Madrid. Ep, Madrid per a unes filletes menorquines de 12 ó 13 anys l’any 1979, era un viatjàs. D’això fa trenta anys. Tenc companyes de feina que no els tenen els trenta anys i torn pensar en la no nostàlgia, en la no melangia, en els vint anys que farà que visc a aquesta ciutat. Hi ha poca gent a la plaça Cànovas. Una parella jove discuteix a la porta de l’Opencor. El guàrdia de seguretat se’ls mira i els fa gestos. El semàfor es posa verd i repàs les casetes tancades de la fira del llibre antic i d’ocasió. El balanç d’enguany és pobre, diuen. La crisi. Creu el riu en companyia de na Maria Callas. Cada dissabte, quan torn a casa en tenc un tros del seu Ave Maria. Gir la vista a la dreta per veure el Palau de les Arts, enorme, immens, fora d’escala. En Sebastià ens va acompanyar al viatge a Madrid. En Sebastià, una monja el nom de la qual no record, una mestra, i dues mares. Record moltes estones a l’autobús on sonava sense parar la música de Bee Gees, la banda sonora de Saturday night fever, Umberto Tozzi... però també record com ell agafava el micròfon i explicava històries o es posava a cantar perquè nosaltres el seguíssim. En Sebastià Taltavull també era professor de religió a l’únic institut que hi havia a Ciutadella, per tant, vam continuar en contacte amb ell. Treballava amb els joves, va crear uns grups que anomenava de Revisió de Vida, on ens trobàvem per parlar, bàsicament de les coses quotidianes. Un bergant que anava amb un monopatí s’ha clavat una culada de mil dimonis i el patí ha continuat rodant enmig de la calçada de l’avinguda del port. Veig les grues llunyanes. El cartell de pertutti que subvenciona la falla del meu carrer continua encès. Ja han desmuntat la carpa. Entr al garatge i a la rampa veig una panera morta. He llegit al diari que a l’escut episcopal que li han dissenyat hi haurà la bandera i les avellanes de Sant Joan. Clar! No podia ser d’altra manera. No sé quantes vegades l’he vist qualcar com a capellana. Tal vegada dues. Tres? Sempre fent una bullassa, entrant al galop al Caragol des Born. Atur el CD quan anava a començar el mio bambino caro. Demà llegiré les cròniques als diaris i miraré les fotos de l’ordenació del bisbe Sebastià. Avui ho he explicat als meus companys de feina que m’han mirat estranyada. Es veu que era la primera vegada que em sentien parlar amb admiració d’un bisbe. La nostàlgia és estèril, pens. Quan obr la porta de casa la meua filla petita em saluda i em fa festes. Passen de les dotze i mitja de la nit.

Comentaris

MONTSERRAT

Re: En Sebastià Taltavull

MONTSERRAT | 07/05/2012, 21:36

soc catequista, i fa molts anys ke admiro en sebastià (tià). Sempre que parlem diu la meva nina, jo soc de Barcelona i extrany nina (menorqui nena). tambe ho he explicat als meus companys de feina i per primera vegada en vist a una dona molt emocionada. Estic molt contenta de tenir-lo aprop.BARCELONA

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura