La primavera que ve
Per a MB
M’agrada ser d’un poble on la festa major anuncia l’estiu, i m’agrada viure a una ciutat on la festa major anuncia la primavera. I això és el que m’agrada de les falles: quan s’acabi tot, quan els músics enfonyin els instruments, quan els ulls de les falleres hagin regalimat totes les llàgrimes, quan les brigades de neteja hagin retirat les tones de fem que s’acumulen al carrer, quan s’hagin desmuntat les parades de venda ambulant de bunyols, quan el pirotècnic hagi disparat la darrera mascletà, quan el foc hagi consumit tots els monuments, quan hagi passat tot això... ens quedarà la primavera. Vindran dies de capvespres llargs i frescos. Vindran els cels blaus i les tempestes sobtades. Vindran les postes de sol netes i ben definides. Vindran les mànigues curtes i el desig de l’estiu que serà a tocar. L’olor de sal a la pell de gallina, vindrà. Els llençols de cotó i els cobertors de fil, vindran quan s’acabin les falles, quan arribi la primavera, quan s’olori l’estiu, quan s’eixamplin els cors.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
Comentaris
Apunts
- uns trons endins
- que tanque en verd la ferida
- exercicis de recuperació-compte enrere
- La improbable vida de Joan Fuster
- Barcelona, viatge a la perifèria criminal
- Un tresor de paraules
- El premi de la crítica per a les 'Veus al ras' de Sebastià Perelló
- Alfabet de Futur
- La Draga
- Vicent Usó, Socarrat Major 2017
