Esperança Camps - Dietari

Diumenge

Surt de la feina un poc més tard de l’habitual: les eleccions a Euskadi i a Galícia han trastocat la programació i els horaris. Al costat de la caseta del guàrdia algú ha deixat les restes d’una pizza. Un moix l’esfurrolla però sembla que no li ve gaire de gust. Fa mesos que la targeta magnètica no em funciona i el vigilant m’ha de fitxar a mà. Cada setmana em diu que la canviï i jo li dic que sí, que un dia aniré a personal perquè me la facin nova. Aquesta té prop de vint anys. Fa una nit serena i no gaire freda: 13 graus segons el termòmetre del cotxe. No fa humitat. Evit posar la ràdio perquè no vull escoltar els comentaristes esportius. De totes les males notícies del dia, la derrota del Barça és la que m’ha fet més mal. La de la mort de Pepe Rubianes m’ha deixat un poc sense paraula. Quan ha sortit el teletip urgent he pensat, és cert, estava malalt, sí, va deixar una funció a mitges per tractar-se, em sembla que va fer alguna cosa amb el Tricicle no fa gaire. M’ha sabut greu que una companya de feina joveníssima no sabés qui era en Rubianes. També m’ha sabut greu que molta gent l’ha recordat per aquelles declaracions sobre Espanya a un programa de TV3, i com el van crucificar des de posicions intransigents. He recordat una mega entrevista que li va fer en Toni Soler a TV3, que era un poc casa seua. Al llarg de tot el capvespre he comprovat a la xarxa com n’era d’estimat en Pepe Rubianes, el fill de puta, que diria ell, i com desenes de bloguers s’han fet ressò del seu traspàs. Conduesc plàcidament la distància que separa l’oficina de casa meua. Els diumenges a aquestes hores no hi ha gaire trànsit per la Pista d'Ademús. El València també ha perdut. Hi pens quan veig el fantasma de l'estadi a mig construir. Han aturat les obres perquè no hi ha diners a la caixa. Sembla que els jugadors tampoc no cobren la nòmina. Al reproductor hi ha un CD amb tot de cançons enregistrades aleatòriament. La primera que sona és l’Univers dels Ja t’ho. Amb ells arrib a la rotonda del Palau de Congressos. Quan m’he d’aturar al semàfor de Nuevo Centro canta Amancio Prada, Libre te quiero como monte preñado de primavera, pero no mía, ni mía ni de Dios ni de nadie, ni tuya siquiera. El meu cervell ja ha començat a fer el clic. El clic setmanal que em permet desconnectar de la feina fins dissabte que ve, però aquesta vegada el feix que m’enduc és massa feixuc. No vull pensar en els resultats electorals a Galícia i al País Basc, ni en la mort de Rubianes, ni en la desfeta del Barça, ni en la victòria del Madrid. Na Maria Callas m’ajuda a canviar de tema. Canta un Ave Maria lent i mastegat, rudimentari i pastós a l’hora i pens que quan arribi a casa hauré de llegir l’article setmanal d’en Joan F. López. A la redacció no ho puc fer perquè els serveis informàtics de la casa han establert unes mesures de seguretat molt fèrries, i tots els articles de capçalera d’illencs apareixen vetats i qualificats com a pàgines pornogràfiques. A l’avinguda del Port hi ha cinc ó sis persones que passegen cans. Estan tots sols. No es miren. Cada ú camina al ritme que els marca l’animal. Una dona va amb sabatilles i un jove du calats els auriculars de l’Ipod. El contenidor de plàstic està tan ple que vessa i hi ha deixalles per tota la vorera. No circulen cotxes. Intuesc una parelleta a un portal. Tota la vida el mateix: els comiats a la llum de l’entrada. Les besades eternes i els no pugis encara, me n’he d’anar que la mare em renyarà si arrib tard, avisa-la que ets aquí baix amb mi, pitjor m’ho poses, si sap que sóc amb tu baixarà amb la granera. Un altre bes i unes mans que viatgen lliures per entre les samarretes i la caçadora. Al garatge de casa veig que un veí ha canviat de cotxe. Ara té un Audi de moltíssimes vàlvules, i molts de rotgles enllaçats al morro. Aparc i apag el motor però no pujaré a casa fins que Edith Piaf no acabi de cantar la cançó que fa dotze del meu CD.

Comentaris

esperança

Re: Diumenge

esperança | 04/03/2009, 22:47

hola, raimon, quants records m'ha dut llegir el teu nom. tot de cop m'han vingut al cap aquells primers anys a ràdio 9, que per a nosaltres era, encara Canal 9 Ràdio. la música de banda, els diumenges de matí... aquests dies he vist també josep blay, de qui també feia anys que no sabia res. gràcies per passar per ací i saludar.

Raimon Galiana

Salutacions

Raimon Galiana | 04/03/2009, 22:38

Hola Esperança, no ho sabia i veig que has escrit un grapat de llibres, ja els llegiré.
Raimon Galiana

esperança

Re: Diumenge

esperança | 03/03/2009, 07:47

Sereu sempre benvingut, Príncep. Ja us he tornat la visita.

Príncep de les milotxes

Re: Diumenge

Príncep de les milotxes | 03/03/2009, 00:41

Gràcies per presentar-te a través de les teues paraules; no t'he llegit cap llibre , però de tant en tant, fullege els teus apunts. Hom no té temps per a tot i la vida és massa curta; quasi m'agrada entreveure allò dit i ocult rere les paraules. No m'interessa el futbol i sempre dic que sóc de l'Oviedo per no gastar saliva com un xaval adolescent.
Però compartir la Callas i Piaf amb tu, això són paraules majors. Benvingut siga a les teues lletres; et mostre l'ombra titil·lant de les meues.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura