Esperança Camps - Dietari

A l'Fnac

Un altre article en diferit. Aquest l’escrit des de la cafeteria de l’FNAC, que sí que té wi-fi, però el meu animalet no es connecta. Em sembla que hi ha menys gent que altres vegades. Serà la crisi? Aquesta paraula, crisi, s’ha convertit en un comodí, una capa que serveix per a tapar totes les vergonyes. A còpia de gastar-la, prest no tindrà valor, aquest mot, i n’haurem d’inventar un altre. A la taula de darrere de mi hi ha una mare jove que dóna el biberó al seu nadó mentre parla per telèfon. Sosté l’aparell entre la cara i el muscle, el que provoca que estigui en una postura molt estranya. Com que el mòbil és extraplà, costa molt veure que no parla amb el fillet, que està grassonet i té els galtumets de color de rosa. La mare explica al seu interlocutor que la baixa maternal se li acaba, i que no té cap interès a tornar a la feina. Es demanaria una excedència, però tal com estan les coses, no ho farà, que el seu marit té un contracte eventual, i ara amb el fillet els diners se’n van volant, que no és que estiguem malament, però ens fa por... A l’esquerra s’han assegut uns adolescents. Quatre. Beuen cocacola i mengen napolitanes de xocolata. Em miren. Com que tenc l’ungla del dit índex trencada, la tirita m’impedeix teclejar amb fluïdesa, això fa que m’equivoqui més del que és habitual. Els ordinadors petitons continuen sent l’estrella d’aquesta botiga. La secció de vídeo jocs és buida. Són les set del fosquet, i aquí no hi ha pràcticament ningú. Al saló d’actes preparen la presentació d’un llibre. Una edició especial de les Rimes de Bécquer o alguna cosa pareguda. Molts dependents no tenen res a fer. He demanat tinta negra per a la impressora i m’han dit que està esgotada. He agafat una biografia de Luis Martín-Santos, un llibre de Tusquets, XXI Premi Comillas d’assaig. Vaig xalar tant amb Tiempo de silencio... Va morir joveníssim, el mateix any que jo vaig néixer. Sempre m’han seduït els personatges que moren joves, que fan una sola obra magistral i que deixen una gran incògnita darrere d’ells. Tal vegada Martín-Santos hauria escrit més novel·les però cap d’elles hauria excel·lit com Tiempo.... (tot i que anys més tard es va publicar Tiempo de destrucción que va deixar esbossat i que va editar José-Carlos Mainer) Els al·lots s’han aixecat i ara proven un joc de la wii. El seu lloc l’ocupa una parella jove. De les de motxilla i besades apassionades. La cambrera em cobra 2.10 per la tònica i em mira estranyada. A la secció de llibres també hi havia poca gent. I a la dels discos... Estem a final de mes, del més de febrer més trist dels últims anys. Ja hi ha sis persones al saló d’actes. Els veig a través de la paret de vidre que el separa del bar. Es miren el llibre que està a l’expositor. No parlen entre ells. Hi ha un home amb cua de cavall que s’interessa per un portàtil gran, mira les fundes i n’agafa un de floretes. Molt fashion. Una parella amb una filleta xinesa fa temps per entrar a l’acte de presentació. Sembla que ja no saben què mirar. Veig un company de feina. Em mira de lluny i s’acosta. He d’acabar d’escriure, perquè ens hem de saludar.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura