Esperança Camps - Dietari

A l'Starbucks

Faig temps per recollir na Júlia del conservatori i sóc a l’Starbucks del carrer sant Vicent de València. Fa poc que l’han obert i és més tranquil que l’altre que hi ha uns tres cents metres més amunt. Per l’altaveu sona música country, està un poc massa forta. No hi ha connexió wi-fi, és a dir, que aquest post serà penjat al blog més tard, quan arribi a casa, com si fos un programa en diferit. M’he demanat un caramel machiatto petit i una aigua, tenc ganes de beure alguna cosa dolceta. A fora fa vent. Ocup una de les taules de darrere. Els sofàs del costat de la vidriera són lliures. A la taula del costat dues al·lotetes intenten fer un treball de biologia. També duen un portàtil, però es fixen en el meu que és més petit. Em pregunten si em va bé. Jo els dic que sí, que és molt lleuger. Elles beuen un caputxino amb molta nata i estan pendents del telèfon mòbil. Una d’elles no para d’enviar i rebre missatges d’un tal Javier que avui no ha anat a l’institut perquè l’han operat de l’apèndix. Intent escriure alguna cosa coherent per a la presentació de Vilafranca, però no puc deixar de fixar-me en una taula on quatre joves de trets orientals parlen i gesticulen amb vehemència. No crec que discuteixin, però s’expressen amb gestos exagerats. No són xinesos, però no sé endevinar d’on són. Tal vegada, coreans. Sóc l’única persona del local que no està acompanyada. Tenc l’esquena contra una columna i això em dóna seguretat. Sé que ningú no em mirarà per damunt del muscle. A la taula de davant hi ha una parella de més de cinquanta anys. Ell li dóna una bossa de paper de La casa del Ámbar. Ella el petoneja a la boca i obre el paquet. Beuen suc de taronja. Gegant. És un penjoll en forma de tortuga. Una tortuga grossíssima d’ambre que ella es penjarà pel coll amb una cadena de plata que va inclosa en el regal. Vull pensar que són amants, que cada un d’ells té una parella oficial, que viuen fora de la capital i es troben aquí una vegada cada setmana. Vull pensar que un dia, per aquest transitat carrer de Sant Vicent passarà el cònjuge d’un d’ells i farà un numeret. Una mare jove s’ha tret el pit per alimentar un nadó. Ell s’enganxa i el pare del fillet els fa una foto amb el telèfon mòbil. Les al·lotes apaguen l’ordinador i se’n van. El seu lloc l’ocupen una parella de turistes estrangers que exhibeixen un mapa i una guia de la ciutat. Carreguen una motxilla ben plena cada uns. Un grupet d’adolescents ocupa ara una de les taules grans dels sofàs de la vidriera. Són sorollosos. Riuen. Cada dos comparteixen un caputxino i compten els cèntims que els toca pagar a cada un. Fan bromes. Xarrupen amb la palleta de plàstic i fan plans. Hi ha cua a la barra. Els treballadors són atents i somriuen als clients. Hi ha uns ossets de peluix a la venda. Van vestits amb un jerseiet de llana de color blau. Pens que a aquest món tenim jerseis de llana pels ossets de peluix i en algun lloc, no massa lluny d’aquí, hi ha gent que pateix fred. El codi d’accés als serveis és el 2580. John Lenon canta. El trob antic i mentre ho pens imagin la cara d’espant d’algun lector davant aquest sacrilegi. Passen els autobusos pel carrer Sant Vicent. Els amants es morregen. El nadó mama. Els turistes beuen caputxino i mengen una magdalena de xocolata. Els orientals callen de cop. El vent continua bufant. M’acab el darrer glop de cafè que ja és fred. Apagaré l’ordinador i me n’aniré caminant cap al conservatori. Recolliré na Júlia i tornarem a casa en taxi. Ella em contarà com li ha anat el dia. Jo li diré que demà anirem en tren a Barcelona a presentar El cos deshabitat. Riurem. Em tornarà a mostrar la disfressa amb plomes i capell de copa que ja té preparada per al carnaval. Tornarem a riure mentre sopam tots quatre.

Comentaris

Elena

Re: A l'Starbucks

Elena | 10/02/2009, 07:47

Que vagi molt bé la presentació d'avui!

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura