Esperança Camps - Dietari

Blava

Els convidats ja se n'han anat. Damunt la taula, les safates amb els torrons i els gots amb les restes dels licors. Entre tots feim via per arreconar-ho tot. Buidam els cendrers, posam el rentavaixelles i baixam els fems. Amb la casa arreplegada cada membre de la família té alguna cosa a fer en soledat i ens dispersam. M'assec al sofà embolicada amb la flassada i un parell de llibres per veure a quin m'aferr, però darrere les cortines hi ha el capvespre. Tot és d'un color gris homogeni, tal vegada com a presagi de les pluges que diuen que demà ens arribaran. Temporal de llevant. Els veïns han encés les llumetes de colors. Encara no han despenjat el Pare Noel. Ni ells, ni cap dels residents dels pisos d'enfront, ho han fet. Enguany alguns han penjat els ninots dels tres Mags de l'Orient. També els costa molt arribar a la seua destinació per deixar la càrrega que arrosseguen. M'aboc una tònica i vull veure la mar blava. Blava com aquesta de la fotografia que vaig fer amb el mòbil a principis de juliol. Abans de contestar els missatges de felicitació la mir i la torn mirar i imagin Ciutadella blava. La mar blava i el cel blau, i els sms que arribaran amb retard perquè durant vint-i-quatre hores he tingut el telèfon desaparegut dins la butxaca d'una jaqueta al rober de l'entrada de casa. Mir les fotos pobres de pixels però riques en capacitat d'evocació. El dia de Nadal m'agradaria veure la mar blava i el cel blau, però veig un ninot estúpid que no acaba d'arribar mai al seu destí i una estrella feta tota de bombetes de colors. Acasa tothom té coses a fer. Jo encara no he agafat cap llibre.

Comentaris

esperança

Re: Blava

esperança | 26/12/2008, 14:54

la taula, i la nevera, plena de restes que acabes tirant perquè tothom està embafat, i ningú no ho vol, i els bòtils de vi encetats que mai no s'acaben, i la botella de cava deixada a mitges, que a l'endemà s'ha fet dolenta com un pecat mortal, i els trossos de torró de xixona que van desfent-se oliosos dins la safra i ninú no els toca, i també acabes tirant-lo.... Això, sí, la companyia i les rialles valen la pena.

Jesús M. Tibau

taula parada

Jesús M. Tibau | 26/12/2008, 10:38

la imatge de la taula després d'un àpat é pate`tica, però també té el gust i l amarca dels moments viscuts

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura