Esperança Camps - Dietari

'L'illa sense temps'. Res no és el que sembla

Fa uns quants estius vaig llegir al diari Menorca que una anciana resident al geriàtric de Ciutadella havia aparegut morta amb unes estisores clavades al cap. Deixant de banda el dramatisme dels fets, la imatge em va semblar molt bèstia, molt plàstica. No la vaig poder veure, és clar, però a això ens dedicam els que fem ficció, a construir o reconstruir imatges, fets, successos que han ocorregut... al menys, dins el nostre magí. La imatge de la dona amb les estisores clavades a la closca anava creixent i cada vegada ocupava un espai més ample dins el rebost de les històries que volen ser narrades. Un dia la iamtge ja no va poder més i va esclatar i em va obligar a escriure-la. Vaig tardar molt. Som molt lenta escrivint. Les meues novel·les creixen a partir de la reescriptura de la primera frase. Creixen en amplària i en fondària. I a vegades en longitud. La història de L’illa sense temps no té res a veure amb el crim del geriàtric. Només té com a punt de partida la imatge de la dona amb les estisores clavades. Només.

En aquesta novel·la hi ha molta Ciutadella. Una Ciutadella que he reconstruït a partir de records i de sensacions d’infantesa. Això vol dir que res no és el que sembla i que el que sembla tampoc no és. M’agrada que sigui així. Alguns lectors hi reconeixeran espais, i tal vegada personatges, però el paper que tenen no és el que han tingut en el que s’anomena “realitat”...

Quan l’escrivia no vaig tenir mai la sensació d’estar fent una novel·la negra. Vaig conèixer els editors de Meteora al festival “El vi fa sang” a l’Espluga de Francolí. Els vaig dir que tenia una novel·la acabada. Em van demanar que els l’enviàs. Ho vaig fer. Ells hi van veure trets de novel·la de gènere que no vaig saber rebatre perquè no en sóc experta. M'agrada el negre com a lectora. I m'agraden els autors que fan negre perquè m'han acollit dins el seu grup i sé que cada vegada que ens trobam puc aprendre d'ells. Els editors de Meteora han tingut la generositat de publicar la novel·la tot i sabent que no podrien optar a ajuts institucionals i que probablement l'autora no en podria fer promoció. Durant tot el procés tant d'escriptura com de producció he comptat amb la complicitat de persones a qui respect moltíssim com ara Joan Carles Girbés, Empar Marco, Àngels Àlvarez. La novel·la és al carrer i jo no la puc acompanyar en cerca de lectors. Per això escric aquesta entrada al blog. Per això agraesc doblement l'esforç als editors i als lectors.

En parlen:

L'Anna M. Villalonga a Núvol.

El Marçal Borotau a Sonograma Magazine

El Manel Haro a Llegir en cas d'incendi

Comentaris

Anna Salgot

"L'illa sense temps"

Anna Salgot | 15/02/2016, 21:43

Vaig tenir el gust d’escoltar-te aquest mes de gener en una taula rodona. Em van agafar moltes ganes de llegir-te i ho he fet.
"L’illa sense temps". He compartit i patit l’espera a l’aeroport amb la Júlia. He seguit els pensaments de la Fina Torres, he viscut els personatges...
I quan per fi hem arribat a Ciutadella he sentit el desig imperiós de tornar-hi.
M’ha agradat el teu sentit de l’humor i el llenguatge, que he trobat deliciós.
Com pots veure m’ho he passat molt bé.
Em sap greu però que no puguis fer presentacions del llibre perquè m’hauria encantat de venir a escoltar-te de nou. Molt d’èxit.

esperança

Re: 'L'illa sense temps'. Res no és el que sembla

esperança | 07/02/2016, 12:48

corregit!, gràcies!

Aránzazu Miró

Re: 'L'illa sense temps'. Res no és el que sembla

Aránzazu Miró | 07/02/2016, 12:27

cap - camp - camps

jm

Re: 'L'illa sense temps'. Res no és el que sembla

jm | 07/02/2016, 12:16

Clavades al cap

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura