Esperança Camps - Dietari

De Luca, l'amiant, les rotondes, i la paraula contrària

Sembra Llibres acaba de publicar en català un pamflet de l’escriptor italià Erri de Luca. Dic pamflet amb totes les connotacions positives que té aquest mot que massa vegades ha estat menyspreat. El vaig llegir divendres passat durant un trajecte en tren entre València i Alcoi. Cent deu quilometres. Dues hores i mitja de viatge.

De Luca ha escrit aquest text per defensar-se perquè el jutjaran i s’enfronta a una pena de presó. Com ell diu: “Seré processat per exercir el meu dret a la paraula contrària. Si l’opinió és un delicte, no deixaré de cometre’l”. Escriu un pamflet per defensar-se perquè l’acusen d’opinar. I sobre què opina de Luca? Això també ho trobareu al llibre. Fa més de vint anys, els habitants d’una vall dels Alps italians s’oposen a unes obres que esmitjarien una muntanya per fer-hi passar una línia de tren d’Alta Velocitat. A banda de la destrossa paisatgística. El terreny és molt ric en amiant i si es perfora es corre el risc més que cert i imminent que les emanacions d’aquesta substància tòxica enverinin la vall i els seus habitants. Contra açò, de Luca va prendre partit. Va declarar en un diari que aquestes obres s’haurien de sabotejar. Un jutge l’acusa d’instigar a la violència. Ell al llibret diu que “Un escriptor instiga, sobretot, a la lectura, i de vegades també a l’escriptura”. I diu encara: “Un escriptor té la sort de disposar d’una veu pública. Encara que sigui mínima, pot usar-la per fer alguna cosa més que promoure les seues obres. El seu àmbit és la paraula, i per tant, té la comesa de protegir el dret de tothom d’expressar la seua pròpia”. I diu moltes més coses per defensar el dret de la paraula. De la paraula contrària.

El diputat de les CUP, David Fernández, en signa el pròleg. Entre altres coses afirma: "Les elits extractives fent, com sempre, de les seves. Impunement: confonent l’interès privat amb l’interès general, el retrocés amb el progrés, la cartera amb la bandera, el botxí amb la víctima, la salut amb la mort.”

I mentre anava en el tren llegint aquests al·legats de defensa del territori i de la llibertat d’expressió, anava pensant en Menorca. En nosaltres els menorquins. No tenim una muntanya prenyada d’amiant, però tenim un territori finit, concret, i amenaçat. La darrera queixalada, de moment, són les rotondes del general. Hi ha un moviment cívic i ciutadà que hi està en contra. Hi ha raons i motius per no fer tan gran destrossa. Però hi ha també aquests interessos bastards de què parlen de Luca i Fernández. I hi ha, però, els ciutadans i la paraula. La paraula contrària.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura