Esperança Camps - Dietari

penjada de la brotxa

mira’m com estic, penjada de la brotxa i sense alè. Intentava posar un poc de color a aquesta paret tan gris que mai no ens ha agradat ni a tu ni a mi i de sobte, algú ha serrat el trespol. el sol m’ha quedat a mitges i ara no sap si ha de lluir o ha de fer ploure. no gos moure’m perquè no hi ha res que em subjecte i aquests peus plans no tenen on fer-se forts. ja fa fosca i si intent caminar passaré per ull. aniré rodolant dins el forat que m’engolirà per acabar déu sap en quin remolí d’onades gegants que em dipositaran a la platja. una formigueta, seré. un gra d’arena. un tros de quitrà llefiscós. una resta més d’aquest naufragi recorrent, d’aquest fer i desfer a la manera d’una Penèlope eixorca sense Ulises, sense Ítaca, sense pàtria. mira’m. estic penjada de la brotxa i sense alè. sense paraules. sense himne ni bandera. els colors s’han esvaït. de la festa només hi ha les restes agres del vòmit i la recança. i un pot de pintura groga perquè el sol s’ha quedat a mitges. com jo.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura