Esperança Camps - Dietari

avui tornarà a ser dos d'octubre del 1989

avui tornarà a ser dos d’octubre del 1989 i seràs vint-i-cinc anys més jove i seràs a València, a un entresol de l’avinguda de Basco Ibáñez i duràs la permanent feta i potser encara no tindràs cabells blancs i estaràs nerviosa i veuràs com els convidats van arribant i llegiràs aquell teletip maleït que parlava de la mort de na Dorotea i en Biel i hi haurà n’Emili Gisbert i na Mara Ruano i tots els altres i estareu feliços i contents i expectants perquè farà tres mesos que esteu treballant per a posar l’invent en marxa i avui ja no plourà i no hi haurà presses, i per fi quan s’encengui el pilot vermell serà el moment en que tot començarà però una estona abans Francesc Bayarri et dirà entra amb mi i dius l’hora i et tancaràs al bany i telefonaràs als teus pares i els diràs això i allò i ells et diran llàstima que no et puguem escoltar des de Menorca i tu diràs, sí, ja us passaré una gravació i hi haurà algú amb una càmera de vídeo i els companys de la tele que vindran a veure nàixer la seua germana petita mentre pensen en com serà el seu primer dia i hi haurà n’Empar i na Maria Josep i en Joan i companys de la premsa i Pepa García que us farà aquella foto en blanc i negre que positivarà al revés i que tu guardaràs tota la vida i que d’aquí a uns anys, quan et fotin fora de la casa escanejaràs i la deixaràs al revés i la penjaràs al blog i intentaràs reconèixer-te en aquella al·lota de 25 anys que es pensava que havia fet el que tocava per tenir una feina que l’apassionava, que havia aconseguit el seu somni de ser periodista a la ràdio i que encara que després se n’anàs a la tele sempre seria la menorquina que avui, que torna a ser dos d’octubre del 1989 va donar l’hora a Canal Nou Ràdio.

Comentaris

Carles Person

Avui es dos d'octubre de 25 anys després.

Carles Person | 03/10/2014, 00:15

Esperança, 24 anyets tenia jo per eixes dades. Tu ja havies complit el teu somni. Altres com jo, vos escoltaven i pensaven: jo vull treballar ahí. En el meu cas a la tele. Pensava que volia contar histories del dia a dia de la nostra terra i de la nostra gent. Dos anys despres ho vaig poder fer. I encara que la radio, com tu dius, era la germana petita, era el referent de les veus que et trasportaven a altres llocs, el referent de bons periodistes i el referent de la actualitat i la inmediatessa en la informació, per als company de la tele. Hui, 25 anys després, per desgracia, ja no som rés. Pero tornarem a ser i molt prompte. Ojala ben prompte pugues tornar a donar l'hora en una nova radio i ens pugan tornar a il.lusionar escoltant-te. Gràcies per aquell 2 d'octubre.

esperança

Re: avui tornarà a ser dos d'octubre del 1989

esperança | 02/10/2014, 09:38

gràcies per les teues paraules, Julio Javier. 90.000 valencians han signat perquè es cree una nova ràdio i televisió en valencià. esperem que el govern tinga trellat i escolte els ciutadans. una abraçada

Julio Javier ibañez

Re: avui tornarà a ser dos d'octubre del 1989

Julio Javier ibañez | 02/10/2014, 00:16

Pues m encantaría que el final fos diferent. M has emocionar de veres. Gràcies, per tot. Aquella nit tenia dotze anys i vos vaig escoltar mentre ma mare em renyia per a que dormira i baixara el volumen del transistor. I jo li explicaba que escoltaba Radio Nou i que era important. Entonces en digue: -Val. Pero demà tambe podrás escoltar Radio Nou i vore la tele si fas els deures. 25 anys después no puc fer-ho.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura