Esperança Camps - Dietari

un conte

Perdoni, senyora, no l’havia vista, em sap greu, l’he calcigada i no era la meua intenció fer-li mal. És que hi ha tanta gent aquí. I és una cosa ben curiosa, aquesta. No és curiós que hi hagi tanta gent, no m’entengui malament, que a la nostra empresa estem preparats per a gestionar incidències com la d’avui, el que és curiós és que justament el seu peu hagi anat a parar davall la sola de la meua sabata esquerra. Encara que ben mirat, són molt primets els seus peus. Té uns peus preciosos, senyora, i les sabates que du són bones, des d’aquí puc percebre’n la qualitat de la manufactura. I això encara em sap més greu, perquè amb la calcigada hi ha quedat una marqueta marronosa damunt el color crema lluent de la sabata. Aquest lloc sol ser pulcre i sanejat, però avui no sé què ha passat. Deu ser per la gernació que les dones de fer feines no han tingut temps de fer nets els racons. Si s’hi fixa hi ha una mica de pols acumulada pels racons. Qui sap els dies que fa que no passen l’aspiradora. La veig una mica despistada, senyora. Tal vegada no es troba còmoda amb la meua conversa. Si l’he ofesa m’ha de perdonar. I no. Em sap greu però no la puc deixar sola. Són normes de la casa. Vostè, i tota la resta de persones que avui ens acompanyen se senten estranys, però ja veurà que quan acabi la presentació ja es trobarà més còmoda. Aquí tot està molt mesurat i està molt pensat perquè no es produeixi cap tipus d’imprevist. Pensi que som una empresa amb molts anys d’experiència. I per això és molt important que cap dels assistents es trobi sol. Arribar al final del recorregut és molt fàcil. Es tracta de seguir les indicacions de les hostesses. No es preocupi si no les veu. Ara sortiran. Estan repassant les dades i els antecedents de cada un dels participants. Com li he dit, aquí no deixam res a la improvització. Cada hostessa agafarà la ma d’un nouvingut i l’ajudarà. Com que ja fa anys que estic destinat a aquest departament li recoman que posi la ment en blanc i es deixi bressolar per les onades de plaer que sentirà. S’ha de deixar anar, senyora. Aquesta tensió que not a la jugular no és bona. No pateixi per la taca a la sabata. En realitat no ha de patir per res. La ment en blanc. Un núvol. Un riu. La mar. Concentri’s en allò que l’ha d’ajudar a fer el trànsit. Si que em sap greu haver-la trepitjat. Demanaré el suport d’una de les hostesses amb més experiència. Relaxi’s. Podem triar el recorregut més llarg o fer el més curt. Tot depèn de vostè, senyora. Ara li ensenyarem totes les possibilitats que tenim. El nostre catàleg és el més complet del mercat. Encara que no hi ha cap client que repeteixi l’experiència, li assegur que tothom queda molt satisfet amb els nostres serveis. Vostè no serà una excepció. La ment en blanc. El cos en repòs. Els pensaments en standbay. Els músculs destensats. L’autobús que s’ha estimbat fa dos minuts, quan tu has llegit que algú trepitjava una dona que du unes sabates de color crema que ja no tornarà a calçar ningú.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura