Esperança Camps - Dietari

#Vertigen, el primer contacte amb els lectors

El tenies marcat en roig. El dos d'abril era el dia de Vertigen. El matí es desperta un poc somniós. Amb núvols. Intercanvies whatsapps matiners amb empar. Sempre et poses nerviosa el dia que presentes una novel·la i avui no serà una excepció. Però tens sort: aquesta vegada els nervis es divideixen entre totes dues. O es multipliquen... no ho saps. Intentes treballar, però et desconcentres. Més whatsapps: amb Empar; amb el grup de les amigues; amb un altre grup on tot són rialles i emoticones; una altra vegada amb Joan Carles Girbés. Revises twitter. Veus que El Mundo ha publicat l'entrevista que us va fer Bel Carrasco. Reps piulades i les repiules. Alguns companys de la tele recorden i anuncien la presentació de la nit. El nus a la panxa es fa més estret. Arriba l'hora de dinar i no et passa res. Revises algunes coses. whatsapps amb Empar, l'editor, les amigues, amb Empar, les amigues, amb Empar, l'editor, les amigues... whatsapps, twitter... Has quedat a les sis al Lisboa amb Empar. Ja us ho teniu tot dit, però per si de cas. Aneu caminant fins al Rector Pesset. Cauen quatre gotes. Comencen a arribar amics. La gent de Godella. Els companys de Canal 9. La família. Sergi Pitarch, que va eixir escapat del treballa per fer la presentació i va haver de marxar altra vegada cap allà: gràcies! Més companys. Amics periodistes. Amics escriptors. Estudiants de periodisme. Polítics. Més amics. Més cpmpanys. Joan Carles i Desiré ho tenen tot a punt. La sala de La Muralla té un aspecte fantàstic. Hi ha jupetins rojos. Hi ha somriures, abraçades, clucades d'ulls, salutacions. El Flaco us fa unes fotos. L'organització us diu que heu de començar.

Uff. Toca respirar fondo. L'editor dóna les gràcies. Traus una llibreta i un boli i uns papers i no saps què fer amb tot això. Hi ha un focus que t'enlluerna. Mires al fons. Encara entra algú. Fotos. Piulades. Sergi Pitarch diu realitat i diu ficció. I us fa preguntes. Aneu dient. Veus la teua filla que fa les fotos que després penjaràs al Facebook i al blog. Hi ha somriures còmplices. Hi ha riallades obertes. Hi ha aplaudiments. Hi ha preguntes del públic. Hi ha emoció. Més vegades emoció. Agraïment infinit als asistents. I s'acosten els amics perquè els signeu els llibres. És un comboi, un més, passar-nos els llibres per signar totes dues. Més agraïment i més infinit encara. Penses que de tota la desfeta has tret algunes coses bones i una d'elles és conèixer persones increibles amb qui et creuaves pels passadissos i no us deieu res. Has descobert la cara humana de la gent. Quin regal. També has escrit una novel·la a quatre mans. Fa mig any ni somniaves que ho faries i ara està publicada en una editorial que neix. S'acaben les signatures i els companys de Mil de Nou us fan una entrevista. Amb dues càmeres! La tertúlia no s'acaba mai. Gintònic i cerveses al Sant Jaume. Confidències. Riures i somriures. Una passejada per la ruta #Vertigen d'Empar. Observació de les torrasses de Palau. Cauen quatre gotes. Busqueu un lloc per picar alguna cosa. Més confidències. Conversa relaxada. Que bé! L'enyoraves, aquest moment. La torrija de fartó i orxata no està gaire aconseguida, però rieu mentre al carrer la pluja s'agafa. I quan acabeu us deixeu banyar. No hi ha pressa per a parar un taxi. A aquestes hores el #vertigen el deixeu per al llibre. Ara toca tornar a quadrar agendes i calendaris i preparar la presentació de dilluns a Barcelona.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura