Esperança Camps - Dietari

Hi ha la memòria

Hi ha la memòria. Alguns la descriuen com un magatzem, com un calaix de sastre, com un rebost, com un caos. Dins la memòria o gràcies a la memòria o culpa de la memòria hi ha els estius feliços de la infantesa i els hiverns crus de la senectut. I hi ha també les galetes maria i la mar embravida o les calmes de gener. A la memòria hi ha les pintures lapiz hito i les manley. Hi ha totes les cançons escoltades tota sola o en companyia, les pel·lícules que m’han agradat i les altres. Hi ha les novel·les que he llegit i els versos que m’han fet com som. A la memòria hi ha els amics que encara no sé per què s’escriuen en minúscula, quan són la pedra sobre la qual s’edifica el meu edifici. I hi ha la família, que també s’ha d’escriure en majúscula, perquè sense ells jo no seria. I a la memòria hi ha els fosquets vermells amb postes de sol de ciència ficció, l’aigua salada, els croisants de xocolata, l’aroma del cafè, els seus peus sempre calents que escalfen els meus sempre freds, la veu de les meues filles, el tacte de l’arena quan vaig descalça, el ball de l’estrella de mar, la via làctia, les converses que no s’acaben mai i les emoticones del whatsapp. A la memòria hi ha els companys de feina i el color vermell i els jupetins esfilagarsats. Hi ha la por, la desesperança i els somriures. Hi ha les abraçades sinceres, els crits de ràbia i les llàgrimes que a vegades són de riure i altres de plorar. A la memòria hi ha presències i absències; silencis i paraules. Hi ha mirades tèrboles. Hi ha mans esteses i punyalades per l’esquena. A la memòria hi ha un any que no vull oblidar perquè m’ha donat més que no m’ha llevat; perquè he après a aprendre. A la memòria hi ha el terratrèmol del 9 de febrer del 2013 que em va obligar a ressituar els eixos de la meua vida, que va esbutzar tanques i parets, que em va mostrar un camí. A la memòria hi ha tota la vida viscuda des d’aquell matí de dissabte assolellat però fred de febrer en que algú va fer un enviament de correus electrònics. Hi ha la memòria. Hi ha l’aigua salada. Hi ha els amics.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura