Esperança Camps - Dietari

A Sueca, celebrant "La cinquena planta"

Un dels fruits més dolços que he recollit de l'aventura de Subsòl han estat els lligams i la complicitat que hem establert els set autors del llibre de relats: Pasqual Aapont, Vicent Borràs, Vicent Usó, Manuel Baixauli, Urbà Lozano, Alan Greus i jo mateixa. D'ençà que ens hi vam posar hem mantingut un contacte regular que, quasi sempre, s'ha produit allargant la sobretaula després de dinar o de sopar. Un dels motius que ens sol ajuntar és l'aparició d'un nou llibre d'algú de nosaltres que, la resta, celebrem com si fos propi. Ahir li va tocar a "La cinquena planta", de Manuel Baixauli. I per això vam anar a Sueca. L'aperitiu el vam fer a la plaça, al costat de l'estàtua de Fuster. Després, visita a l'Exili, el nom amb què Baixauli ha batejat el pis estudi on pinta i escriu. Fa justament cinc anys que m'hi va convidar i ho explicava aquí. També era el mes de febrer i feia el mateix fred, la mateixa humitat, i la mateixa sensació d'hàbitat espartà. Això sí, pel gran finestral i entrava la mateixa llum natural del patí amb tatonger de la planta baixa.

A les parets de l'estudi hi ha quadres que potser no estan acabats perquè és probable que deu anys més tard d'haver-los començat hi torni. Com aquell que era a l'oficina d'un banc i ell se'l va entornar a casa perquè hi faltava alguna cosa. Baixauli ens va explicar les dues maneres que té de pintar i les va comparar amb fer escriure una novel·la o un conte. Uns quadres els fa després d'haver fet moltes proves en paper, i altres els pinta directament. A "La cinquena planta" apareix, entre altres Orofila, una antiga amiga d'Unai Siset. I això no és una anècdota. Per pintar, Baixauli reutilitza làmines antigues, trossos de fusta, fins i tot, draps que han servit per a netejar els pinzells del pintor... Supòs que és aixó com escriu també. Reutilitzant personatges que l'acompanyen en el llarg viatge de l'escriptura que quasi sempre és reescriptura.

Aquests dies, Baixauli camina amb una crossa, com explica al llibre que caminava quan va tornar a Sueca després de passar una temporada llarguíssima a l'hospital. Aquells que no l'havien donat per mort i no sabien què li havia passat, li preguntaven si s'havia fet un esquinç... I sí, la trobada d'ahir també va ser amb un arròs a banda com a excusa i un vi d'aquell del bòtil tan pesat. I vam parlar de lectures i relectures, de literatura, d'editorials, d'agents, de novetats, de clàssics, de novel·la negra, de l'ensenyament, dels llibres recomanats, de la victòria del València sobre el Barça... I de tornar-nos a trobar, és clar.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura