Esperança Camps - Dietari

negre

absurda memòria que t’envia flaixos que no saps com gestionar, que interromp la dormida i fabrica malsons. surts d’entre els llençols calents i camines pel passadís, a les fosques. la casa és negra. el cor és negre. les idees són negres. els dígits vermells del forn et diuen les 04:26. el sofà és acollidor. vols escriure, però no pots. l’absurda memòria no coneix subjectes ni verbs ni predicats i et mostra a tu intentant entrar a un recinte que havia estat teu, però un guàrdia t’ho impedeix. fa fred i humitat i la lluna és just una tallada de meló que no es vol perdre la festa de la infàmia. tens poca bateria al portàtil en J. et pregunta perquè no tornes al llit. tu el veus intentant travessar aquella mateixa barrera. du una gorra que no li coneixes. té els dits congelat i la càmera penjada al coll. veus abraçades. llàgrimes. comentaris suats. tu tampoc no saps que dir. fa dies que ja no plores. has perdut els guants. la teua amiga et passa el telèfon. una veu desconeguda et pregunta i tu dius fa fred, fa humitat. hi ha molta policia i guàrdies de seguretat. memòria brutal que t’impedeix ajuntar frases i et projecta ben patètica enfilada a una finestra. somrient. camines per un passadís que et saps de memòria. algú et pregunta si t’has adormit. respons que no ho saps. que no saps per què ets allà. ni que hi fas. no saps si ets a una festa o a un funeral. vas i vens. no trobes el teu lloc. tens fred. esquives mirades. escoltes crits, corregudes i gemecs. hi ha gent asseguda a terra i un alcalde amic. la teua amiga et diu vull un cafè. tu entres a una sala on hi ha gent que treballa. els coneixes. fa mig any que no t’hi parles. no saps per què són allà. potser tu no ho ets. o no hi eres. o no hi has estat mai. tens son i set i mal de cap. el rellotge marca hores d’incertesa. entres al twitter que va lent. amolles frases sense sentit. la tele diu que. la ràdio diu que. com és que ara ho recordes? com és que ara poses cara a les persones que abans no hi eren? fan discursos ufanosos. posen cara de circumstàncies. expliquen, pregunten, criden, canten. escridassen. en J. et diu vull entrar. hi ha un finestra. el darrer dia que has estat dins aquell edifici de formigó has entrat per la finestra. rumors. fa fred. et mareges. els banys estan bruts. baixes unes escales de ferro. avui no hi ha fes si fas soroll. soroll és el que necessiteu. que tots ho sàpiguen. que coneguen la infàmia. en J. fa fotos. la teua amiga et diu tinc por. els companys treballen. què fan. absurda memòria que et fa oblidar on eres fa dues nits. absurda memòria que t’envia imatges que et percudeixen. ara venen, diuen. ara pugen. els espereu. per a què. assages crits. llàgrimes ja no en tens. t’abraces amb algú. ja no ets tant cactus? les paraules se t’aferren al paladar i els costa sortir. i les que dius són tan... tornes al llit. et sembla que tens son. t’arrapes a en J. apagues la llum i s’encenen les alarmes. ara sí que són aquí. ja ha sortit al sol. sents la teua veu de fa vint-i-quatre anys. parles per la ràdio. paraules que saps buides. s’han d’omplir les ones que estan a punt de caducar. tornes a baixar les escales. les puges. tornes als lavabos. la teua amiga et diu vull una paraula. la dius. te’n tornes. per què no pots dormir? per què l’absurda memòria t’envia la imatge d’en Vicent corrent un dia a Santandria, a prop de Sa Nacra, però ara és a la redacció i diu hem d’eixir. els cavalls són a Santa Clara. vols dormir. en Vicent diu tot l’amo. la teua amiga hi és. en Vicent diu no fem disbarats. no en fem. hi ha crits i consignes i llàgrimes i fotògrafs i uns homes d’uniforme i uns companys que intenten que no. però és que sí. i què passa ara? com és que tot és negre?. no trobes en J. ni la teua amiga. hi ha na Maria Josep i t’abraça. escrius alguna cosa a un foli en blanc. absurda memòria que et retorna les lletres al revés. la porta gran. la de les autoritats. el sol t’ofèn els ulls. a casa encara és de nit. no saps si és divendres o dijous. potser ja és l’any que ve perquè tot és negre. el sol és negre i la lluna és negra. i l’absurda memòria que t’envia flaixos també és negre.

Comentaris

esperança

Re: negre

esperança | 03/12/2013, 17:43

gràcies, M. Jesús i del Ramo. ixirem, i tant!

majesus

endavant

majesus | 01/12/2013, 23:05

de tot eixim i sempre sempre mes forts, i mes cuant sabem que estem amb la rao, i sempre el temps deixará a cada u en el seu lloc, desitge mes que mai que aquest pensament siga de justicia en aquest cas, i tu mira endavant, no deixes que els miserables te lleven ni un sol moment de tranquiitat d'anim, que no et furten res mes, creix, feste gegant, miralos de dalt a baix , i pega mitja volta, perque tu si tensfutur. un abraç

del Ramo

Re: negre

del Ramo | 01/12/2013, 20:49

Pense que la vida ens té preparades situacions com estes per a tots. Jo ho veig com a moments de desconcert en els que d'alguna manera acabem trobant un exida a un lloc millor. Esperem que tot açò servisca per alguna cosa. Una abraç ben fort.

del Ramo

Re: negre

del Ramo | 01/12/2013, 20:46

Pense que la vida ens té preparades situacions com estes per a tots. Jo ho veig com a moments de desconcert en els que d'alguna manera acabem trobant un exida a un lloc millor. Esperem que tot açò servisca per alguna cosa. Una abraç ben fort.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura