has retrobat el plaer d’habitar els marges. t’hi sents còmode perquè saps que ara ningú no t’envejarà. ningú no es barallarà per ocupar aquest mateix tros de terra erma. ja faràs el que sigui per fer-la amable i esponjosa fins a convertir-la en una llar clapada de verd i de fruits carnosos. ara els marges són, per fi, la teua llar. i la lluna cada nit et rebrà ufanosa i no et farà preguntes incòmodes ni ensumarà els perfums aliens que dus aferrats a la jaqueta. t’ha costat tant trobar-te entre els altres que finalment has desestimat la idea de formar-ne part. estàs bé als marges. estàs bé.