Esperança Camps - Dietari

No pot ser una casualitat

Hi ha dies que neixen per ser unbondia, dies en que t'aixeques de bon matí i veus una sortida de sol molt guapa i et fas el cafè amb llet amb molta tranquil·litat i llegeixes coses tan commovedores com això que escriu la meua amiga Fani Grande i el professor d'anglès et diu que tens un nivell millor del que et pensaves que tenies i et trobes amb un amic amb qui tens moltes coses en comú i la cocacolazero que et prens amb ell al centre de València, encara que arribis tard perquè has perdut l'autobús, té el gustet de les coses que saps que acabaran bé... Però aquests dies que estan predestinats a ser bonsdies tenen una cara B. Una cara xunga que sembla que algú ha dissenyat per a fer molt de mal. Gent, per exemple, que no té cap escrúpol en despatxar centenars de treballadors i encoratjar els que queden amb frases i fòrmules apreses a les escoles de negocis més ràncies i conservadores i liberals. I després encara té la sang freda de canviar de nom la cosa. Com els fillets petits, que en lloc d'amagar-se es tapen els ulls. És tan infantil aquest gest de canviar el color i el logotip i el nom de Canal 9... I a més, és tan dolorós. I està fet amb tan poca sensibilitat...

Encara que sembli una broma, la foto de dalt és el nou logotip de la televisió pública valenciana. La de baix és el color dels sobres que ens donaven el dia que ens depatxaven... Dins el sobre de plàstic hi havia papers i un CD rom... Dins el logotip, que ja ha estat objecte de tot tipus de bromes, hi ha una dosi més de vidriol que ens enverina l'esperit als despatxats. Diu la directora general que aquesta cosa tan apàtica com informe representa el color de la mar, les tres províncies i el signe de play.... Ah, i diu que no ens dirà quant ha costat perquè és ridícul, perquè ho ha fet gent de la casa....

Però aquest dia que ha nascut tan perfecte i tan redó... segurament gràcies a la llunassa d'anit.... encara ens havia de donar un parell de sorpreses més. Primer, tot això del rei que no camina ni cap endavant ni cap endarrere i ara han fet venir un metge dels Estats Units per a arreglar-li al maluc. Gran exemple en temps de retallades (aquí enllaç amb el contingut del post de na Fani i me'n record també de tots els avis i àvies que esperen perquè els operin del maluc a llistes d'espera indecents).

I després hi ha això. Això no pot ser normal. A Carles Mateu l'absolen en primera instància i el fiscal recorre i finalment el condemnen a sis mesos de presó. Què volen? Què Volen? Per què ens han de provocar tant? Què volen sebre, fins on arriba la nostra paciència? I no oblidem la reforma del codi penal. El ministre Gallardón, que és gendre de José Utrera Molina que va ser ministre de Franco i va signar la sentència de mort de Salvador Puig Antich amb la resta de ministres, Gallardón, dic, ha presentat la reforma del codi penal que incorpora de manera encoberta la cadena perpètua.

Arribats a aquest punt no puc més que pensar que no pot ser que s'ajuntin tantes casualitats en un sol dia. No pot ser. Em fa l'efecte que tot això són senyals. En realitat, un senyal, el senyal perquè ens decidim a fer alguna cosa. No ens poden pixar damunt (perdó) i fer-nos creure que plou. No, veritat?

Comentaris

esperança

Re: No pot ser una casualitat

esperança | 23/09/2013, 18:31

Hola, Sion, estic al corrent del que passa amb els ensenyants a les illes. i estic aborronada de veure la reacció de les famílies que donen suport als mestres.

esperança

Re: No pot ser una casualitat

esperança | 23/09/2013, 18:30

Hola, Sion, estic al corrent del que passa amb els ensenyants a les illes. i estic aborronada de veure la reacció de les famílies que donen suport als mestres.

Mª Asunción Lluch Moles

vaga a les escoles

Mª Asunción Lluch Moles | 22/09/2013, 18:57

Aqui a Menorca aquesta setmana a estat estresant pel mestres d'escola,vaga per aqui ,reunions per alla,consentracions cada dia a la plaza de la Catedral, i la Consellera d'educació qui no fa cas de ningu, 3Directos expedientats,suspesos de feina i sou,tembe ho pasam malament.
Te comprenc molt be Esperaza

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura