Esperança Camps - Dietari

Canvis

Crec que mai no havia estat tants dies sense actualitzar el blog. Als cursos aquests moderns de posicionament i de conreu de la marca personal i tot això, el primer que et diuen és que has de ser constant i acostumar els teus lectors (teus? lectors?) a una cita metòdica i periodica. Fa cinc anys, quan vaig obrir aquest quadern, i en fa nou, quan feia jutipiris, encara menys, no n'hi havia de gent que et deia com havies de fer aquestes coses de publicar. I és clar, vaig agafar mals vicis. Un d'ells és el d'escriure quan en tenc ganes o quan crec que tenc alguna cosa a dir que podria interessar a alguna persona. Així és que 24 dies després de l'anterior apunt, començ aquest.

El 21 d'agost escrivia sobre el primer aniversari de l'aprovació de l'ERO per part del Consell d'Administració d'RTVV. Era un apunt ple de ràbia i de dolor i d'interrogants que, encara ara, no sé si es curaran mai. Aquest text d'avui és molt més optimista. L'escric avui dissabte perquè he tingut tota la setmana molt ocupada adaptant-me al ritme, als horaris i als usos de la meua nova feina. Torn a fer de periodista. Torn al periodisme escrit a la revista El Temps. Estic molt contenta i emocionada. I tenc la il·lusió intacta per gaudir a mesura que vaig aprenent les maneres de fer de la publicació. Treballar a l'edifici Octubre, al centre de València, és un privilegi, i fer-ho al costat de companys que m'estan ajudant a donar aquestes primeres passes, també. Em sent afortunada perquè som prop de mil persones que vam ser expulsades amb una coça d'RTVV, i he tingut la sort de poder trobar aquesta feina que m'apassiona i que em sembla que és l'única que sé fer. I em sent afortunada perquè hi ha hagut gent que ha confiat en mi i m'ha donat aquesta segona oportunitat. I podré escriure de temes que m'agraden com ara societat i cultura, a banda d'altres que vagin sorgint, i segur que coneixeré gent molt interessant i continuaré creixent i aprenent.

Amb tot, tenc un punt d'amargor quan pens en els meus companys d'RTVV. I tenc un punt de ràbia perquè els actuals dirigents de la casa continuen perpetrant la desfeta iniciada pels seus predecessors i treballen amb molta constància i dedicació per esborrar els rastres de totes les endemeses que han fet. I esperonen els treballors que s'han quedat a la casa perquè oblidin els que ja no hi som...

Comentaris

esperança

Re: Canvis

esperança | 16/09/2013, 16:13

gràcies, Elena!!! ja fa nou anys de jutipiris, i prop de cinc del dietari... quina passada. uff

Elena

Re: Canvis

Elena | 15/09/2013, 08:35

Enhorabona!

esperança

Re: Canvis

esperança | 14/09/2013, 22:03

Gràcies, Bep Joan i Ramon!!

Ramon Sellas

Re: Canvis

Ramon Sellas | 14/09/2013, 21:23

Enhorabona!!!

Bep Joan

Satisfacció

Bep Joan | 14/09/2013, 17:17

Enhoranboba Esperança. Molt content per aquesta teua nova feina, a més, a El Temps. Tu has trobat la teua feina; la revista ha trobat una gran periodista i persona.
Ànims!

esperança

Re: Canvis

esperança | 14/09/2013, 16:18

gràcies, Sònia! una abraçada.

Sònia

endavant!

Sònia | 14/09/2013, 16:04

M'alegro molt que puguis tornar-te a dedicar al periodisme! Malgrat l'amargor inevitable, endavant!
Una abraçada!

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura