Esperança Camps - Dietari

Carnets de Ciutadella. Darrera setmana

Es veu que ja no queden estius infinits i que els capvespres llarguíssims amb gust a salnitre ja són un bé escàs. Em comença a fer pànic mirar el calendari perquè el temps, que és la més inexacta i irregular de les mesures, torna petit petit. I no vull mirar el quadern dels propòsits i les intencions que tenia abans de començar l'esta a Menorca. Em costa dir vacances. Crec que aquesta paraula algú me la va robar fa uns mesos. Em sembla que el mes de juliol va ser productiu. I em fa l'efecte que el mes d'agost també ho serà. Amb tot, els dies ja han perduit aquell ritme lent que tenien quan encara no havia acabat de desfer la maleta. Ara ja ha començat el compte arrere. Ara ja no és infinit l'estiu com ho era el dia que vaig agafar l'avió per venir a fer l'estada aquí.

D'aquest estiu a Menorca m'enduré, com cada any, les llarguíssimes nedades a unes aigües que crec que no ens mereixem, encara que enguany hi havia més borms del que sol ser habitual. M'enduré, com cada any, les berenetes a la fresca, les xarrades amb els amics, l'assistència a actes de tot tipus: exposicions, recitals de poesia, el concert de Ja t'ho diré! M'enduré lectures plaents i lectures forçades. I m'enduré algun full de llibreta escrit a ma. I derrotes jugant al dòmino perquè encara no he assumit que si tenc quatre fitxes del mateix nombre no he de sortir amb el doble... I postes de sol de ciència ficció, sense photoshop i sense instagram i més xerrades i més converses i caminades pel meu poble que cada dia m'agrada més i encara no me n'he anat i ja el començ a enyorar.

De l'estiu a Menorca sé que també m'enduré enrabiades, com tota aquesta moguda perpetrada per la consellera d'educació del Govern Balear contra els professors i els directors dels instituts; com la del piròman entestat a cremar bona part del sud de l'illa; com la dels iots que buiden les sentines massa a prop de les platges com ara Son Saura i quan nedes et trobes sorpreses desagradables que suren a l'aigua; com la d'aquells que diuen que l'illa està massa protegida i que s'ha d'eixamplar la carretera i que s'ha de deixar construir on doni la gana als empresaris russos. Sempre estem igual. Sempre els mateixos arguments per justificar la construcció incontrolada.

I m'enduré més coses, d'aquesta estada que s'acaba. I segur que les aniré escrivint per aquí...

Comentaris

esperança

Re: Carnets de Ciutadella. Darrera setmana

esperança | 06/08/2013, 18:56

Bep Joan, pots ben creure que me'ls enduc tots aquests moments que són, ben administrats, els que m'ajuden a passar l'hivern a València.

Bep Joan

Estius de sempre

Bep Joan | 06/08/2013, 17:30

Volem, sovint, recuperar i emportar-nos tot allò que tan bon gust ens ha donat i que tant hem ensaborit... i ens perdem en l'enyorança.

"Qui ens tornarà
el regalim saborós
de cada tarda"

esperança

Re: Carnets de Ciutadella. Darrera setmana

esperança | 06/08/2013, 12:24

gràcies, Sònia. esper, igualment, que l'illa sigui amb tu tan amable com ho és amb qui se l'estima

Sònia Moll

Re: Carnets de Ciutadella. Darrera setmana

Sònia Moll | 06/08/2013, 11:55

Te'n vas i jo venc! :-( (No en vaig tenir prou amb una setmana! :-)

Una abraçada i que gaudeixis molt dels dies que et queden!

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura