Esperança Camps - Dietari

Carnets de Ciutadella. En Pau Faner al Roser

Un bon quadre no és el que està pintat amb perfecció, i un bon llibre no és el que està escrit de manera correcte. Un bon quadre o un bon llibre són els que reflecteixen les pors, les frustracions, els anhels... de l’autor; i són bons si són capaços de provocar sentiments i contradiccions als lectors o als espectadors. No és textual, però més o menys així s’expressava anit en Pau Faner a la presentació de l’exposició antològica a la Sala del Roser de Ciutadella. Allà hi ha el Pau més surrealista, el que diu que s’ha passat la vida imaginant vides i móns i situacions, molt abans de pintar, molt abans d’escriure. Diu que passejava per Ciutadella i que es permetia la llibertat de fantasiejar. També quan és a Venècia viu la segona vida que és la imaginació. Dues vides simultànies, però sense confondre mai fantasia amb realitat. Sempre imaginant móns màgics o reals que caben dins aquest món que habitam.

A la mostra del Roser , oberta fins ben entrar el mes d’agost, hi ha quadres, però també hi ha literatura. Hi ha tots els llibres en diverses edicions i traduccions i tots els guardons. I només comptant el nombre de fabiols de plata o de bonze o d’or, i la medalla de la ciutat, podem pensar que en Pau Fan er és el ciutadellenc més ciutadellenc que hi ha hagut mai. I tenim la sort de conèixer-lo. La sort de llegir i aprendre amb la seua obra i viatjar i viure dins els móns que ell ha imaginat perquè nosaltres els habitem i els tornem a imaginar. Hi ha manuscrits com ara el dels Contes Menorquins, el primer llibre publicat a instàncies de Francesc de Borja Moll l’any 1972 i que enguany ha estat reeditat. I també hi ha la carota d’en Pepe Torrent Vivó pintada i escrita per

darrere per en Pau Faner. “Seré a tocar d’es Pla, on s’acaba es canal, confós entre les canyes verdes tots els matins de Sant Joan”. “Jo seré el teu reflex dins les aigües de reguiu i ens estimarem per sempre més”

Personalment no coneixia gaire l’obra pictòrica de Pau Faner. Havia vist algun quadre reproduït en alguna revista quan es parlava de la seua doble faceta artística. Vistos així, tots junts, un al costat de l’altre, al Roser, he pensat que sí, que és clar, que en Pau pinta així perquè escriu així... o a l’inrevés... Està claríssim que són l’obra d’un home lliure que viu i crea perquè té la capacitat de fantasiejar.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura