Esperança Camps - Dietari

Són els teus diners, estúpid! (i els meus)

A vegades tenc la sensació que els polítics que ocupen els llocs de decisió, els que tenen accés als diners públics, els que tenen una miqueta de poder… ens estan provant. Em fa l’efecte que els ciutadans som els seus conills d’índies i juguen a fer-nos putades i endemeses per veure on és el nostre punt de resistència. Val a dir que llegint la premsa diària, el tenim molt flexible aquest punt de resistència perquè amb una sola notícia sobre corrupció els ciutadans ja ens hauríem d’aixecar, assenyalar-los amb el dit i fer-los fora com a empestats per haver traït la nostra confiança.

Per exemple, alguns dirigents molt significats del PP han assumit davant el jutge que cobraven sobresous del partit. Diuen que tot és legal, que ho han declarat a hisenda. Des del partit diuen que els els paguen per equiparar la seua retribució als diputats i afegeixen que, és clar, la política és molt sacrificada i que els seus dirigents estan molt qualificats i cobrarien molt més a l’empresa privada, que quan entren en política perden diners. El primer que se m’ocorre és que estan en política perquè volen, que ningú els posa una pistola al pit per obligar-los a formar part d’una llista electoral. El segon que pens és que si el PP pagava aquests sobres de doblers que arribaven al partit de manera irregular, malament. Però és que si els doblers eren nets, també malament. Els partits polítics es financen amb diners públics. Cada formació rep una quantitat segons els vots que obté a les eleccions. Per tant, senyores i senyors, el senyor Pío García Escudero, el senyor Nasarre, el senyor Aznar, el senyor Rajoy.... i altres, han rebut sobresous amb diners que eren teus i meus...

Més. La premsa diu avui que la policia pensa que la trama ideada pel senyor Rafael Blasco perquè els diners públics que havien de servir per fer projectes de cooperació no arribassin mai a la seua destinació, es va embutxacar 8 milions d’euros. Diners públics, repetesc. Teus i meus, dels que paguem quan fem la declaració de renda, o dels que ens descompten a les nòmines. Ara dieu-me demagoga, però, amb 8 milions d’euros, a quants dependents es podria ajudar? quantes medecines no haurien de pagar els jubilats? quants projectes d’investigació no s’haurien d’haver aturat al centre Príncep Felip? quantes beques s’haurien pogut pagar? quants mestres, metges, infermers.... podrien cobrar el seu sou? Als 8 milions sumeu-hi els diners que alegrement s’han regalat al Nóos d’Urdangarín, a la Fórmula 1 d’Ecclestone, a la CACSA de Calatrava, al València C.F, a la Gürtel de la visita del Papa, als contractes amagats de Canal 9... Continueu dient-me demagoga, però són els vostres diners, i els meus.... I penseu en les malifetes de Miguel Blesa que va gestionar al seu favor Caja Madrid, i en els diners de les preferents, i en la fallida del sistema bancari, i en les jubilacions milionàries dels banquers, i en les preferents. Tots aquests diners que Europa tan generosament ens ha deixat per evitar que tot s’ensorri, ens els lleven de la sanitat, de l’educació, de la investigació, del benestar, de les prestacions per desocupació, de les pensions... Ens els lleven a nosaltres. Són els nostres diners. Ens posen la mà a la butxaca. Ens roben.

No sé fins a quan, fins a on durarà la nostra elasticitat, no sé quanta paciència ni fins on estem disposats a engolir i digerir els seus sobresous, els seus Gürtels, les seues jubilacions milionàries... Què més ens han de fer per a que reaccionem? A mi se m’acaba la paciència, perquè són els meus diners, estúpids!!!

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura