Esperança Camps - Dietari

Avui torna a ser 15M i tot va taaan bé!

El líder carismàtic accepta poques preguntes, i quan es digna a contestar-ne alguna fa ostentació d’una falta de recursos que fa feredat. Té la mirada perduda, pot ser cerca en una dimensió desconeguda les respostes a preguntes molt més profundes que aquestes que li fa els periodistes d’aquí: Creu que les reformes estan funcionant? Creu que val la pena aprofundir en l’austeritat i les retallades? Creu que Europa és la solució? Quan es plantarà davant els seus col·legues i els dirà que ja no pot oferir més verges en sacrifici?

En tot cas, del seu discurs podem endevinar que quan diu “esta cosa” es refereix a la reforma laboral que, segons diu, va la mar de bé. Va bé, sí, qui s’atreveix a posar-ho en dubte? A l’estat només hi ha sis milions d’aturats, o més. Va tot bé, tot funciona. Es veu a la milla que tot va molt bé, perquè als carrers la gent és molt pacífica, això dels escraches són nimietats, encara no s’han cremat ministeris ni s’ha envaït el palau de les Corts, que ja s’ha encarregat el ministre de l’interior de donar instruccions precises de posar tanques a la Carrera de San Jerónimo, que el lloc on rau la sobirania dels espanyols és inviolable, que allà no s’hi atraca ni... i si cal, els antiavalots perseguiran els perroflautas fins a les estacions del metro i dispararan pilotes de goma a l’aire i demà no hi tornaran, però les tanques no les lleveu, per si de cas... I tant que va bé, tot, “esta cosa” és la bomba per acabar amb l’atur: els empresaris no deixen de suggerir que els sindicats són una rèmora per al seu enriquiment, una nosa a l’hora de continuar esclavitzant una mica més els treballadors que ara gaudeixen de massa beneficis, perquè això de tenir diferents contractes és un mal de cap, que ho diu Europa, un contracte únic seria el millor, i sense dret a gaire vacances, com a la Xina, una setmana i va que xuta, i quan els acomiadin, res de donar-los una indemnització o una prestació, que s’hi acostumen i són uns vagos que cobren per no fer res i no en tenen prou mai.

Sí, ho veim cada dia que tot va bé, excepte quan a un metge se li ocorre dir que des de fa un temps ha notat com els quiròfans de cardiologia dels hospitals públics estan infrautilitzats per estalviar mentre augmenta i engreixa la llista d’espera de persones que s’han d’operar del cor, i quan els operen arriben en pitjors condicions i el risc que la intervenció no surti bé és més alt, però és que uns dies abans vam sebre que un hospital valencià tancava mitja planta perquè es veu que amb la crisi ens posam menys malalts; i la ministra de sanitat va dir no fa gaire que havien de retallar no sé quants milions d’euros, però els ciutadans no notarem, és clar, i per això operen la cama destrossada d’un jove i l’empleada de l’ortopèdia corre a llevar-li la pròtesi externa perquè la seua mare no tenia cent i escaig euros i ell protesta i sa mare plora i es fan articles d’opinió als diaris, però tot és culpa nostra, perquè no fem cas al que diu el Telediario i no resam quan no ens trobam bé o estem deprimits perquè no trobam feina.

Igual ocorre amb l’educació. Cada dia que passa veim que va molt millor, que aquesta cosa informe que no sabem ben bé què és i de la qual en parla el líder carismàtic que diu que fa el que ha de fer i nosaltres a callar perquè ell sap el que és bo per a nosaltres, va bé. Es veu que als professors els augmenten el número d’hores lectives, augmenta la ratio per aula i no posen substituts als ensenyants que estan de baixa fins que passen quinze dies, però es veu que això no es nota en els resultats, perquè el més important és incorporar l’assignatura de religió, que això si que farà pujar molts punts a l’informe Pisa i tot això; perquè dels fillets que no poden dinar a l’escola perquè la Generalitat no paga l’empresa que s’encarrega del catering, no en parlarem; ni dels centres que estan en tan males condicions que s’enfonsa el terra o cau el sostre; ni del retall de les beques per als universitaris que ha obligat a molts d’ells a deixar els estudis penjats o a matricular-se a la meitat de les assignatures perquè els seus pares estan a l’atur i ells tampoc no troben una feina d’aquestes que hem fet molts per a pagar-nos els estudies i no poden fer front a tota la matrícula sencera; ni d’aquest al•lot que sembla que és el millor físic jove d’Europa, però no té lloc a Espanya per a investigar com a becari, perquè als joves els encanta sortir d’Espanya en una mena de turisme molt semblant al que feien els seus avis als anys cinquanta i seixanta. Ara no se’n vam amb una maleta de cartó, que ho fan amb una motxilla del Coronel Tapioca o potser amb una maleta Roncatto, però se’n van perquè tenen aquest esperit aventurer que no ens el podem llevar de damunt i ens agrada veure aquests programes que fan a les teles “españoles por el mundo”, que em recorda tant aquell tan antic que Maria Matilde Almendros feia a la ràdio “De España para los españoles”...

Idò, això, tot va bé. La justícia és igual per a tots, les mesures econòmiques ja funcionen, la meua llengua és el LAPAO i... a la Mare de Déu li diuen Joana.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura