Esperança Camps - Dietari

Si no fos pel p. ERO

Té raó en J. quan em diu que fa molts dies que no actualitz el bloc. No és per falta de ganes, sinó per falta d'iedees. Em sembla que s'estava convertint en un lloc monotemàtic on només escrivia sobre el p. ERO que m'ha deixat al carrer, sense feina.

Segur que si això no hagués passat, hauria fet una entrada titulada, per exemple, "Després de llegir 'Creixen malgrat tot les tulipes', de Sònia Moll", i hauria explicat el plaer que vaig sentir una nit llegint-lo des del principi fins al final, sense aturador. És un seguit de poemes en prosa, relats breus, plens de vida viscuda amb intensitat, plens de sensibilitat, plens de records, plens d'amor a la mare, al pare, a l'àvia, a Batiscafo, el seu germà bessó.

Segur que si el p. ERO no m'hagués esmitjat la vida laborar també hauria fet un post titulat "Després de llegir 'L'inventari climent de Gandia' d'Estellés" i hauria explicat que m'han sorprès els poemes, que m'he quedat enganxada a l'últim que és el més llarg i que parla d'un pis al carrer Misser Mascó de València, al n. 17, i que jo hi pas sovint per aquell lloc, que ara hi ha una clínica dental als baixos i que m'he fet una foto a la porta. Potser, fins i tot, hauria penjat la foto. Però no ho he fet.

I tampoc no he fet un post per explicar que dissabte vaig ser a la fira del llibre, que feia un dia gris, però malgrat tot vaig ser feliç perquè vaig saludar amics i coneguts i vaig conèixer personalment Jovi Lozano, amb qui només mantenia una relació per la xarxa...

I potser haura parlat de tennis, o de flors, o de les ganes que tenc, malgrat el p. ERO d'anar a Girona a veure el retorn puntual dels Ja t'ho diré, i hauria fet algun post d'aquests estranys que m'agradava escriure de matinada, quan les hores d'insomni no eren plenes de pensaments negres i foscos perquè, malgrat tot, veia el futur de les meues filles amb esperança. Ara, gràcies al p. ERO , no sé com el veig. I com que tindria més temps, perquè no hauria d'anar a concentracions ni a manifestacions ni hauria d'estar pendent de si he agafat el jupetí per participar en l'acte de Sant Jordi a l'Octubre, ni hauria de comprovar de tant en tant si a la web de l'INEM tenen alguna feina que s'adapti a la meua formació, tal vegada hauria escrit que avui fa sol que tenc moltes ganes que arribi la primavera per a quedar-se, i que vull que sigui l'estiu per anar a Ciutadella, a veure la família, a nedar a la mar... Hauria fet una foto a la falguera que em va regalar n'Esther i que sembla que ja reviscola, o a la flor que intenta traure un cactus molt xulo que em va regalar la meua mare. Hauria comentat, és clar, el programa sobre com les autoritats valencianes van passar de tot i van tramar una estratègia per no assumir cap responsabilitat en l'accident del metro del 3 de juliol del 2006...

De totes aquestes coses hauria escrit, potser, si el p. ERO no em desestabilitzés, no em llevés hores de son ni ganes de .

Comentaris

Mont

Avergonyits?

Mont | 04/05/2013, 14:34

perdona...d'avergonyits res'¡¡¡¡¡¡¡ Vam fer un treball....i no saber diferenciar entre els treballadors i els caps, amés de demagògic...em sembla maniqueu i ventagista¡¡¡¡ els culpables de tot açò té noms i cognoms, i és LL. Mot.... culpabilitzar (com ara s'està fent a centenars de treballadors no es just)...i amés tot, tú ho saps

esperança

Re: Si no fos pel p. ERO

esperança | 30/04/2013, 18:05

Gràcies, M. Josep. També tenc ganes de conèixer-te personalment... La xarxa té aquestes coses... ens seguim, ens llegim, sabem els uns dels altres encara que no ens hem vist mai.

Maria Josep Escrivà

Precisament per això

Maria Josep Escrivà | 30/04/2013, 17:01

Ja sé que el p. ERO no mereix ni això, i que l'enèrgica mala bava que impregnen aquest text brillant no li la deus al p. ERO, però amb tot això, i a pesar de tot això.... quin gust llegir-te!
No ens coneixem personalment. Algun dia, espere. Però tenim en comú, per exemple, haver-nos quedat enganxades al "Misser Mascó, 17", d'Estellés. Crec que , en el meu cas, per sempre més.
No deixes d'escriure, a pesar del puto, putíssim ERO. O precisament per això.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura