Esperança Camps - Dietari

una vida, moltes vides

que vivim tres o quatre vides simultàniament ho sap tothom. són com tels de ceba molt primets, superposats que formen capes separades per una micra. normalment no ho notam perquè totes les vides viuen al mateix ritme. percebem lleument que alguna cosa no va bé del tot quan una de les vides decideix fer-se autònoma, viure al marge de les altres. llavors, les altres vides que intenten mantenir la calma, dissimulen, fan com que no se n’adonen que una d’elles està fent endemeses. si s’esforcen, encara podem aparentar una certa normalitat, però si una altra d’aquestes vides també decideix anar a la seua, el descompassament es fa insuportable. llavors, el dibuix de la nostra vida ja no té un sol traç ferm, gruixat, coherent... sinó que és un garbuix de línies inconnexes i es fa difícil trobar-hi la lògica. és com aquells dibuixos dels contes infantils que volen jugar al relleu i s’han de veure amb unes ulleres de cartró fetes amb dos trossos de cel·lofana, un de blau i un de vermell. tot es complica encara més si una vida mira les altres amb menyspreu, o si cap de les vides estan a gust en companyia de les altres. hi ha dies, com avui, que cada una de les meues vides estira per la seua banda. i tot és més difícil.

Comentaris

esperança

Re: una vida, moltes vides

esperança | 09/05/2013, 09:41

gràcies, Núria. Encara tenim la sort de saber expressar amb paraules tot el que sentim. una abraçada

núria perez

Moltes vides.

núria perez | 09/05/2013, 08:58

Hola Esperança. Volia comentar-te que comparteix moltes de les sensacions que descrius.. com las de tindre moltes vides, el descompassament, la incertesa.. Potser per estar vivint mig aillada, l'entorn politic i social m'ataca menys. Però, mira, saps una cosa? Que dins de tot este camí que m'agrada pensar que es un malsón del que despertaren aviat, dins de tot, hi ha una cosa que em recomforta; llegir els teus posts, vore les fotos del mercadet.. sentir la quotidianeitat. Es poc però almenys espere que et servisca per a sentir-te útil. Espere que algún dia, en algún aspecte de la vida, tornen a sentir-nos vencedors. Una abrasada.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura