Esperança Camps - Dietari

Carta a Esmeralda Velasco

Senyora Esmeralda Velasco:

No ens coneixem. Lamentablement, quan vostè arribarà a l’empresa on he estat treballant des del 10 de juliol del 1989, ja farà més de dos mesos que els anteriors gestors m’hauran acomiadat. Amb tot, és probable que, en entrar i eixir del seu despatx de cap d’informatius veja el meu nínxol, o la meua esquela, que està just enfront de la seua porta, a la columna que hi ha darrere la taula de nacional.

Ben mirat, és molt probable que no s’haja fixat en el meu nom ni el de centenars d’altres companys “afectats” per l’ERO que hi ha escampats per totes les parets de la casa. No sé si ja ha posat els peus a Burjassot. Imagine que encara no, que les hores immediates a incorporar-se a un càrrec d’aquesta magnitud han de ser un no parar: telefonades, consultes, propostes, dubtes, s’ha de tancar la casa de Madrid i trobar-ne una de ben agradable a València, encara que amb l’AVE, tampoc no cal mudar-se, si és un bufit, en el temps que tardes a llegir la premsa i a contestar un parell de correus ja ets a l’oficina, i per la nit, a dormir a Madrid, tranquil·lament, que ja hi tinc els amics i tot això...

No s’oblide, senyora Velasco de fer una cosa molt important avui en dia: pel que més vullga esborre les seues petjades digitals. Supose que una dona com vostè que viu la via online com una “distracción permanente” sabrà de què li parle. Sí, és clar, m’estic referint a aquesta cosa tan xula i tan guai que és un portar blog on pots amollar tot el que et sembla que està bé, fins i tot, escrius amb una certa gràcia tot el que penses. Vostè ho fa molt bé: la seua bitàcola té un disseny molt ben aconseguit, és molt personal i porta la seua marca. Parla de dones imperfectes, se solidaritza amb les víctimes de la violència de gènere, la política internacional li encanta, és clar, les guerres televisades que no són guerres ni res, defensa la marca Espanya i, fins i tot, es permet el puntet de progressia, perquè cal arribar a tots els públics, de dir que Urdangarin és un... Ah, i com que una (vostè) és periodista i ha donat les notícies a una cadena privada de televisió i durant una època en va ser la cara més visible, queda molt bé clavar-se amb les línies informatives de les teles públiques. És clar, la imparcialitat i la llibertat d’expressió, això és una passada, que per això tu escrius el que vols, que el blog és teu, no? Mane qui mane, tu et claves amb qui siga i així quedes com una reina. Mira, Urdaci, fatal perquè va dir allò de cécéoo. I Canal nou, por Dios, “solo espero que no se llegue al arrebato pepero que hemos vivido en Canal 9 por citar el exponente máximo de sectarismo y control de un medio público... me parece que con la que está cayendo eso sería ahora mismo insoportable...”

Aquesta frase, senyora Velasco, és una passada. Ai, segur que si la diu als periodistes de Canal 9 quan es presente el primer dia a la redacció es guanyarà un aplaudiment, li faran l’onada. Per fi!. Per fi arriba algú que sap què és la llibertat d’expressió, i sap que les coses s’han de contar bé governe qui governe i encara que no agrade al conseller de torn que si s’atreveix a aixecar un telèfon per impedir la publicació d’algun tema ja li diré jo que... ai, no, pedone, Esmeralda, que això ja no és així, no? Que això... ja l’ha esborrada la frase, no? És clar, no és tan greu això que ha passat a Canal 9 aquests anys. I l’ERO? l’ERO, res, la plantilla estava sobredimensionada, que les televisions públiques no han de ser tan grans, plenes d’endollats, ara els treballadors despatxat compararan amb tot això que ha dit el TSJ de Madrid, però no és el mateix l’ERO de Canal 9 estava perfectament ben fet, ara ens il·lusionarem tots molt amb el nou projecte que capitaneja Rosa Vidal i farem un servei públic per als valencians sense tants endollats com hi havia...

És clar, és allò que dèiem de la petjada digital. Clar. si a vegades les coses no eixen com una voldria, perquè encara està aquesta refotuda memòria caché de Google...

Atentament,

esperança camps

Comentaris

Miquel

Molt bo

Miquel | 09/04/2013, 22:23

Encertat l'enfocament!!!!

majesus

carta a la nova

majesus | 09/04/2013, 20:33

molt bé, xiqueta sempre amb la rao!

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura