Esperança Camps - Dietari

"ELS ASTRES ES VAN ALINEAR PERQUÈ TORNÉSSIM"-Entrevista a 'Ja t'ho diré' (i 2)

“Som molts els qui vam gaudir dels anys del JA T'HO DIRÉ. Estaria bé que els seus components fessin un cop de cap per tornar-se a reunir i oferir per recordar la seua gran trajectòria. Convidau els vostres amics per engrandir el grup i publicau aquí tot tipus de comentaris relacionats amb els Ja T'ho Diré i la seva tornada als escenaris, encara que sigui per un temps. Gràcies” Això és el que diu l’encapçalament de la pàgina de Facebook creada ara fa un any per a demanar la tornada dels JTD. Ara té 1861 adherits que comenten, expliquen, sospiren i compten els mesos i les setmanes que hi falten per a aquests tres concerts de Salt i Ciutadella.

L’ha posada en marxa el periodista i escriptor ciutadellenc Bep Joan Casasnovas, qui fa uns mesos també va aconseguir aixecar una onada semblant perquè na M. Àngels Gornés tornés als escenaris. Tot d’una va trobar còmplices que van empènyer des del primer moment per moure la pàgina, el grup i el moviment. Demanam als integrants de JTD si s’esperaven una cosa així i com s’han sentit en veure que no només la gent els recorda en positiu, sinó que té ganes que tornin.

Fly: Lla veritat és que a mi les xarxes socials no m’emocionen gaire, però el grup que va sorgir al Facebook em va recordar que hi ha fans que malgrat el temps que ha passat encara se’n recorden de nosaltres. Per bé o per mal, supòs

TITI: Des del primer moment vaig veure que anava seriosament, és més, crec que sempre havia estat latent , que alguna cosa semblant podria passar.

CHARLY: Estic un poc sorprès de tot el moviment que es va crear. Després de 10 anys veure tots els comentaris, les fotos nostres que penjava la gent... és una sort tenir un públic així.

CRIS: Em van agregar al grup. em feia gràcia perquè feia uns mesos que nosaltres estàvem fent passes per fer els concers que ara tenim programats. Va ser una bona coincidència. Els astres a vegades s’alineen.

SENTE: Mentre el grup de Facebook s’anava creant i anava creixent, nosaltres ens anàvem trobant i la cosa anava agafant color.

GANES DE JTD

Aquesta coincidència sí que és una mena de conjunció astral. Com aquell univers particular de JTD que es mou dins la tassa de cafè. Vist des de fora, i amb la naturalitat que els músics expliquen com ha anat tot, sembla que aquest moviment ho ha estat tot excepte salvatge. Els esdeveniments han anat rutllant suaument. Un joc de corrioles i engranatges que fan la seua feina sense donar gaire entenent. Potser aquest és el secret dels JTD. La naturalitat, el fer les coses perquè hi ha ganes de fer-les, i deixar-les de fer quan la màgia comença a no fer tanta gràcia. “Amb el temps, quan xerres amb la gent i vas recordant concerts –diu en Sente- et va creant una expècie d’enyorança. no tornaries a començar de nou, però sí que t’agradaria recordar aquells moments en una altra època i amb un altre públic”. En Titi parla de felicitat: “els humans sembla que tenim la necessitat de reviure moments que ens han fet feliços”. Valia la pena intentar-ho. “El que vam fer, això de partir amb una mà davant i l’altra darrere, -diu en Cris- és prou fort com per recordar-ho i veure-ho com el que és: el nostre salt cap als nostres somnis”.

LES GRANS DECISIONS, AL VOLTANT DE LA TAULA

Ara és quan unes quantes reunions -“primer va ser un dinar, després un segon dia prenent cafè i finalment una tercera trobada amb una cervesa a mos” -explica en Cris- van servir per posar en marxa el vell engranatge que, en realitat no s’ha aturat mai. El dos d’octubre ho anunciaven per la ràdio i uns dies després es posaven a la venda les entrades. Inicialment hi havia un sol concert previst a Girona però la demanda va obligar a programar-ne un altre per l’endemà. Però, com serà el públic que anirà a veure els JTD? “crec que des dels que ens seguien en el seu moment i ara ja són pares, fins als seus propis fills. –diu en Cris- Crec que també vindrà aquell encuriosit que ha sentit la nostra música però mai ens ha vist en directe”. En Flay pensa que aquesta nova generació de públic serà una aportació positiva: “serà el més renovador de tota aquesta història, el més refrescant”

Aquests dies treballen el repertori amb el mallorquí Toni Pastor. Faran alguns arranjaments nous a les cançons de sempre. Segons ens han dit no hi haurà cap cançó nova feta a posta per a aquesta tornada, però sí que alguns temes sonaran renovats. També ens han avançat que els repertoris seran diferents en una o altra actuació i que jugaran amb una base de 30 cançons: les que consideren més significatives, tant per al públic com per a ells. “Tenim el gruix del que seran els concerts –diu en Fly- per suposat que el de Ciutadella, per les seues connotacións, serà el més diferent de tots”.

UN RAM DE SENSACIONS

Fa unes setmanes, uns quants privilegiats ja van poder fer un tast del seu treball durant l’acte de lliurament dels premis Enderrock. Per a ells també va ser una mena de prova de foc. Un assaig general amb públic que en realitat va ser una crida a trobar les pròpies percepcions. Parlen de comoditat dalt l’escenari i de teràpia que ha curat qualsevol dubte que poguessin tenir. En Fly diu que va recuperar sensacions, unes estranyes i altres velles conegudes, “però en ser un format petit de dues cançons, les sensacions van ser increïblement emocionants i satisfactòries". -conclou. “Veure tot aquell teatre ple i cantant amb nosaltres Si Vens, em va posar la pell de gallina”- diu en Sente.

Els llocs escollits per a tornar a tocar junts només tenen connotacions positives pels JTD. Salt, a les comarques gironines va ser el lloc des d’on el grup va desplegar tota la seua activitat a Catalunya, i on encara viuen alguns dels seus membres. I Ciutadella... la seua ciutat a Menorca, la seua illa. I entre aquests dos territoris, la mar. I per damunt de tots dos, pentinant i despentinant, la tramuntana.

Aquests concerts, els seus fans fa temps que els somnien. Ells, en canvi, intenten imaginar com serà el moment de posar els peus damunt de l’escenari, no sabem si ballant de puntes o calcigant ben fort. “Menorca sempre ha estat la nostra inspiració i girona ens ha donat carretera per aprendre i créixer -diu en Titi, que afegeix- Per això, la Mirona també té molts components emocionals per a nosaltres, i el de Ciutadella... me l’imagin enèrgic, tocar a casa sempre acaba sent incomparable”. En Cris s’imagina el concert de Girona molt intens i el de Ciutadella molt madur. En Charly parla de festa i de nervis: “una gran nit per a nosaltres i per al públic i Ciutadella serà un gran final d’aquest retrobament amb la nostra gent de sempre i alguns de nous. una nit màgica, especial”. En Sente també intueix emoció i pell de gallina.

Els JTD va anunciar la seua retirada l’any 2003, quan ja feia un any que no actuaven i després de 17 anys de feina continuada per a bastir un repertori sòlid amb cançons que ja són himnes. El retrobament amb el seu públic serà justament això que il·lustra el dibuix de Massu publicat al diari Menorca: una festa intergeneracional.

Nota: JTD són Cris Juanico, Sente Fontestad, Sebastià Saurina (Titi) Jesús Moll (Fly) i Carles Pons (Charli)

Nota: Els concerts: 31 de maig i 1 de juny a la Mirona de Salt i 19 de juliol a Ciutadella de Menorca.

Nota: Les fotos estan agafades del FBK de Volem que tornin els JTD i la il·lustració que encapçala el post és de Tomàs Orell i va ser publicada pel diari Menorca.

Aquí hi ha la primera part de l'entrevista.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura