Esperança Camps - Dietari

Un mes i un dia

Escric això a les sis del matí. Un dels efectes secundaris que ha tingut tot procés de l'ERO ha estat el descontrol absolut dels horaris de son. Ara és diumenge, són les sis i no cal que m'aixequi del llit perquè no he d'anar a treballar. Fa un mes i un dia que vaig rebre aquell correu electrònic on em comunicaven que sobrava a l'empresa on havia treballat els darrers 23 anys, 7 mesos i no sé quants dies.

En tot aquest temps he hagut de fer paperassa, he hagut de reorganitzar-me. He pres algunes decisions importants. Els que conviuen amb mi, també estan fent un esforç per adaptar-se a la situació. He escrit molts posts sobre el tema. He escrit altres coses que no són articles del blog. He llegit molts altres blogs de companys que necessiten la paraula escrita per a traure tot el verí i contar la seua veritat. He plorat. He rigut. He cridat. He renegat. He maleít. He assistit uns quans capvespres, la majoria plujosos, als comiats dels meus companys. He anat a concentracions, mascletàs i intifalles... I he tornat a plorar i he tornat a riure.

En aquest mes i un dia després de la desfeta he descobert tot un món nou que és la terminologia jurídica i el món del dret laboral. He assistit a reunions. M'he tallat els cabells. He desenmascarat moltes persones. He notat més que mai l'estima d'una gent, i s'ha accentuat el cinisme d'uns altres. He après a participar en tres converses per whatsapp sense perdre gaire la compostura. He guanyat uns quants seguidors al twitter i uns quants amics al Facebook. He notat també que algú havia vist el meu perfil a Linkedin (l'he hagut d'actualitzar és clar). He contestat unes mil vegades la pregunta 'com estàs?' o aquesta altra 'com ho portes?' pronunciada per la gent més diversa amb les intencions, també més diverses.

En aquest mes i un dia que ha passat des del 9 de febrer m'he reafermat en la meua creença en la justícia. Sé del cert que els que han fet aquesta endemesa ho pagaran. He vist més clar que mai que, efectivament són lladres, però també molt, molt, molt covards. I ara estic segura que no estan tranquils, que no ens aguantarien la mirada a cap dels prop de mil dos cents treballadors que han acomiadat. Sé del cert que pagaran per tot el que han fet. Han elegit el pitjor moment per a perpetrar les seues barbaritats. Els ciutadans estem farts de descobrir les seues porqueries cada dia. No estem disposats a haver de pagar-los més del que valen. I ara, no valen res. Ja no estem disposats a dir que plou quan sabem que ens pixen damunt. Tot el que han fet ho pagaran, tard o d'hora. Per això s'amaguen, no donen la cara, i quan parlen menteixen. Ja no els creu ningú. Van nus, i la gent ja els assenyala. I els jutges també. Són covards. Lladres i covards.

En aquest mes i un dia he après una altra cosa: hi ha vida fora de Canal 9

Comentaris

assumpta

Re: Un mes i un dia

assumpta | 10/03/2013, 19:53

Jo també esper que hi hagi justícia en aquest cas i en els molts altres que corren per a totes les famílies... des de l'atur, a les ratellades, a les preferents, a la corrupció a tots els nivells i estaments... però per una altra banda també veig que com sempre sa Justícia es lenta lenta lenta i sembla que no té cap frisera per a declarar culpables i dictar condemnes i exigir el retorn del robat i estafat.
Esper que els ciutadans no ens cansem de protestar, que no baixem el cap i ens deixem pixar damunt com dius... No veig cap polític creible ni en qui confiar.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura