Esperança Camps - Dietari

Paraules com espases, amics com a salvavides

No espereu en aquesta bitàcola grans reflexions ni cap anàlisi freda sobre què és el que ha passat a RTVV. No sóc una experta en res i aquest blog és només un dietari. Un quadern de pàgines virtuals encetat fa més de quatre anys i al qual m’hi solc abocar amb més o menys freqüència. Aquests darrers dies potser estic abusant. No sé fins quan durarà aquesta febre d’escriguera que m’ha entrat. Supòs que quan comenci a curar-me del mal que m’han fet els executors de l’ERO a RTVV. Estic a l’atur. Bé. En realitat, ara em trob en situació de permís retribuït. Dimarts, 19 de febrer a les 16:45 ja estaré a l’atur. Per a mi és molt còmode tenir aquest poal infinit on vomitar tota la ràbia i tot el malestar. Després de penjar cada post em trob una mica millor, fins que torna a arribar la torba, la nàusea, el mareig i la ràbia. Llavors, per no abusar, em col·loc els cascos i escolt música o intent llegir alguna cosa lleugereta. També hi ha l’opció de surfejar pel TL del Twitter i començar a omplir-lo d’improperis i inconveniències. Tots aquests recursos estan relacionats, és clar, amb les paraules. Amb les paraules emprades com a espases per a esmitjar el malefici d’unes decisions preses per gent sense escrúpols ni decòrum.

Només la paraula ens fa persones. Des del moment que ens diem, som. Només amb les paraules som capaços d’estar en comunió amb altres persones. Quan “no tenim paraules” per expressar algun sentiment, ens quedam a mitges i no en podem gaudir plenament.

I els amics... Amic és una paraula que s’hauria d’escriure tota ella amb lletra capital. Mai, mai, mai, podré agrair tot el que el meu cercle d’amics està fent per mi aquests dies. Més que un cercle, és una sèrie de rogles concèntrics que ben acoblats m'estan evitant el naufragi. Això s’ha accentuat aquesta setmana, però ja fa temps que not la seua presència, quan a l’horitzó vam començar a albirar la tempesta que des del mes de desembre descarrega xàfecs violents i que, de moment, encara no s’ha aturat. Els amics són salvavides. En el sentit literal de la paraula. Acompanyen i compadeixen, això últim també en la literalitat que significa patir conjuntament.

Per tot això, als lladres, als corruptes, als paràsits ben pagats, als mercenaris, als que abarateixen el somni i furten el futur dels nostres fills només els desig dues coses: que el dia que els diguin que la festa s’ha acabat es quedin muts i que quan vagin a signar la carta de comiat no tenguin cap amic que els eixugui les llàgrimes. En realitat, també els desig que es quedin secs, sense llàgrimes.

Comentaris

Iñaki

Re: Paraules com espases, amics com a salvavides

Iñaki | 16/02/2013, 09:25

Els amics no cauen del cel i si els tens és per la teua honestitat i bon cor. Força i coratge Esperança.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura