Esperança Camps - Dietari

post d'urgència

ara, mentrre sóc a casa, còmodament instal·lada, mentre sona un concert per a piano de Satie, mentre assaboresc la segona tassa de cafè, mentre veig com el vent fa volar la roba estesa d'una terrassa veïna... mentre tot això passa, hi ha persones que fan la ràdio, que treballen a una empresa pública, i a cada gest, a cada paraula que pronuncien, a cada tecla que premen, pensen que potser és la darrera vegada que ho fan. aquestes persones arribaran a casa aquesta nit i explicaran a la família que demà és el dia, que demà sabran si sí o si no, però en tot cas, demà el camí deixa de ser una recta per convertir-se en una cruïlla perillosa. no soparan, és clar, esmicolaran el tall de peix a la planxa i tal vegada es beuran una infusió que algú els prepararà amb delicadesa. si aquestes persones aconsegueixen dormir potser tindran malsons. patiran per si no els funciona bé l'internet, que sempre falla en els dies més inoportuns. somniaran que a mitja nit l'ordinador s'encén de manera autònoma i els vomita compulsivament un correu electrònic amb les paraules maleïdes. el més segur, és clar, és que passin la nit en vetlla. que es facin preguntes. que s'interroguin. que pensin que la ràdio és la seua vida. que afirmin que ells volen treballar. que recordin el dia que van aprovar una oposició i els seus pares el van felicitar perquè s'havia guanyat a pols una feina segura per tota la vida. després, a mesura que la nit es farà més cruel i la matinada més espessa, tots els treballadors que ara fan la ràdio i que l'han feta avui matí i que l'han de fer demà, intentaran posar ordre als pensaments. intentaran sebre per què s'ha arribat a aquesta situació. tota aquesta gent, que són els meus companys, que d'aquí a unes setmanes seré jo, començaran a posar cares i noms i cognoms a la desfeta. i dibuixaran una ratlla mental i col·locaran a uns i a altres a la banda de que els correspongui: a la dels botxins o a la de les víctimes. hi ha una frase que tenim picada a pedra: "els treballadors no som culpables". no ho som, és cert, però demà, d'un servidor de correu electrònic sortiran 282 comunicacions que esmitjaran la vida dels seus receptors.

ara, els companys que fan la ràdio i els que fan papers i gestions a l'ENS, tenen el cor que els ve d'un fil, i la ràbia a punt, i potser unes ganes infinites d'enviar-ho tot a filar. tenen tot això i més. però també tenen la raó. i la dignitat.

el botxí mercenari a qui no li tremolarà la mà quan signi les cartes amb plomí d'or, ni s'equivocarà de tecla en enviar el correu mai, mai, mai, els podrà mirar als ulls sense sentir una vergonya infinita.

Comentaris

Jovi Lozano-Seser

Post d'urgència

Jovi Lozano-Seser | 17/12/2012, 19:44

És una situació dura, angoixant i insuportable, tal com l'has narrada. En done fe, perquè l'he passada dues vegades en la meua vida; la laboral i la personal, perquè al final, totes dues se solapen, sobretot quan l'ombra de la incertesa i el patiment ens sobrevola. Per això, molt d'ànim i coratge. Molta força. I endavant.

Andreu Carpena

post d'urgència

Andreu Carpena | 17/12/2012, 19:17

Satie acabarà de sonar.... i es farà el silenci....
la fredor envairà els nostres cossos
quan, camuflada de ploma, caiga l'afilada gillotina sobre cada un dels nostres colls.
Tot i això després, junts, continuarem, amb dignitat, lluitant pel que és nostre i de tots els valencians.

Rafa Alborch

Post d'urgència

Rafa Alborch | 17/12/2012, 17:52

Després d'un any de pressió sembla que arriba el moment de la veritat. No sabem de quina manera va a reaccionar la gent afectada, ni tan sols sabem com anem a reaccionar cadascú de nosaltres. Afectat: quina paraula, qui no ho està. Demanariem rebaixar el nivell d'emotivitat per a que este tràngol siga més suau però no som quí per a demanar res. El que hem de fer és donar ànim, solidaritat i força davant aquesta gran injusticia. L'administració ens pot acomiadar però la vida continua i hem de plantar cara amb tota la dignitat que pugam demostrar.

Sabatetes

Re: post d'urgència

Sabatetes | 17/12/2012, 17:36

Sí que afegiria una cosa jo: on guardava tota esta gent el desconhort quan al públic, als televidents, als oients de la ràdio, se'ns intentava (i encara se'ns intenta) manipular? On estava la queixa, la tristor, la ràbia dels treballadors de l'ens públic per aquest fet?

Zapatitos

Re: post d'urgència

Zapatitos | 17/12/2012, 16:34

No es pot afegir res més... bravo!

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura