Esperança Camps - Dietari

El sobre verd

M'he despertat somniant que escrivia aquest post. El títol era el mateix: El sobre verd, i el contingut, de terror.

La cosa anava així:

Estava treballant, crec que havia d'escriure sobre un accident en cadena a Gijón. Les imatges no estaven malament i es mereixien 25 segons a l'informatiu. Estava asseguda a l'ordinador on normalment edit les imatges i venien dos homes ben vestits que es posaven un a cada banda de la meua taula. Es veu que això era habitual perquè cap dels meus companys es va estranyar d'aquest comportament i es veu també que jo ja sabia que quan això passés, quan vinguessin els dos goril·les, m'havia d'aixecar i acompanyar-los. Ho vaig fer. Un company va acabar amb gran eficàcia i eficiència la feina que vaig deixar a mitges. Els dos homes no em deien res ni em miraven mentre em demanaven la tarja de l'empresa i m'acompanyaven al Centre de Formació. Hi havia cua. Tots eren companys els noms dels quals podria citar aquí perquè al meu somni tothom tenia cara i nom i cognoms, fins i tot el company que acabava la feina que jo deixava a mitges. A pesar de la cua, tot va anar molt ràpid. Els homes em van dipositar davant el mostrador on m'esperava una jove uniformada, una mena d'hostessa amb els cabells recollits i que feia molt bona cara, de fet, de tant en tant, els companys de perruqueria i maquillatge passaven a repassar-les a totes. A vegades, fins i tot, els canviaven la jaqueta per una d'idèntica acabada de panxar. L'hostessa tampoc no em va parlar. Només va comprovar la meua identitat i em va lliurar un sobre. Un sobre de plàstic verd transparent, que es tanca amb una pullera, un clec, d'aquests que venen als xinos i que la meua mare utilitza per a posar els papers del metge. No em van deixar que l'obrís allà dins. Els dos homes em van acompanyar al cotxe on ja hi havia una caixa amb les quatre coses que tenia al calaix de la taula i els auriculars blancs que utilitzava per editar. Encara al pàrking, amb el motor encès, vaig obrir el sobre i hi havia un CD rom, 5 bitllets d'autobús, un bonometro i un taló amb la indemnització. Vaig conduir fins a casa pensant, ara escriuràs un post titulat El sobre verd i quan anava a començar a escriure'l m'ha despertat un watsapp matiner d'una companya de feina.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura