ets tan fals que et fas por. et descobreixes a tu mateix pensant-te un gran intel·lectual, un prohom que circumnavega les atmosferes ingràvides de la literatura universal. t’imagines que algun dia, quan no hi siguis, algú se’n recordarà de tu. potser sí que ho faran, però serà per dir que eres un farsant. per confirmar que tot el que vas escriure és pura femta. diran que declaraves que et senties a prop dels personatges que circulaven per les fronteres, però tu no n’has creuada cap de ratlla: la teua vida sempre ha estat còmoda i sedentària. no has tastat cap dels verins que presumeixes ni has experimentat amb cap substància més extrema que l’aigua del carme. què ens vols explicar? què vols que creguem de tu?