Esperança Camps - Dietari

Hi ha dies

Em sembla que no és un bon costum aquest d'escriure al bloc quan el dia em fa mal. El convertesc en un abocador de mala llet i aquesta no era la intenció que tenia quan el vaig obrir ara fa quatre anys. Començar un post dient això és tan incòmode com dir que no sé per on començar aquesta mena de vòmit en que intuesc que es convertirà. Per això, si voleu, ho deixau aquí. No cal que continueu llegint, no hi trobareu bon rotllo, ho sent. Però em sembla que tenc necessitat d'escriure-ho.

Serà veritat que no sé per on començar aquest desguàs. Pels desnonaments? Parlem-ne. Fa mesos que silenciosament més de dues-centes persones han d'abandonar les seues cases perquè, com es diu popularment, el banc els la pren. Són famílies que no tenen recursos per cridar l'atenció, o és gent que pateix una vergonya infinita i silenciosament posen tot el que tenen en caixes i dónen la clau del pis a l'administrador judicial. Les autoritats ho saben. Hi ha estadístiques. Els bancs no ho amaguen. Però fins ara ningú no feia res per evitar-ho. Dos o tres casos de suïcidi han fet que els polítics reaccionin. Reaccionin a què? Volen evitar centenars de desnonaments? O el que volen és evitar la mala imatge que dónen al país. Els mateixos que fa uns mesos van endurir la llei hipotecària facilitant les execucions corren ara a intentar reformar-la per evitar que centenars de famílies perdin la seua casa. Es pot ser més hipòcrita?

Sí. Es pot ser més hipòcrita. Es pot ser, per exemple, ministra de treball i aprovar una llei de reforma laboral que posi la vida dels treballadors en mans dels patrons. I quan aquests, els empresaris, públics o privats, es decideixin a executar els obrers, demanar-los seny i diàleg, i solucions imaginatives. Ho ha fet Fátima Báñez que ara veu que tal vegada és una animalada que Iberia despatxi de cop el 20 per cent de la plantilla. La ministra de Foment també ho troba excessiu. Aquestes dues ministres van callar quan, emparats en la mateixa llei, la direcció d'RTVV va decidir que per funcionar ha d'acomiadar el 76 per cent dels treballadors.

He escrit hipòcrita i m'ha vingut al cap la cara de l'alcaldessa de Madrid que resa i invoca la Mare de Déu i se'n va a un Spa mentre hi ha tres al·lotetes de cos present i una altra de mot greu, i quan li pregunten per què ho va fer diu que no va deixar de pensar ni un sol minut en el que havia passat la nit de Tots Sants, que el viatge familiar estava previst, i resa i li diu a la Mare de Déu que conhorti les famílies de les al·lotes que van morir, i diu que no pensa dimitir perquè tot ho van fer la mar de bé a l'ajuntament de Madrid.... I és clar, la paraula hipòcrita em sembla massa blana per qualificar-la.

S'enriuen de nosaltres. Els farmacèutics valencians estan en vaga des de fa dies. Ja hi ha manca d'alguns medicaments, però el govern diu que tot va bé. Un conseller balear se'n va a Cabrera i menja llagosta i beu Moet i utilitza personal públic i ens vol fer creure a tots que hi va a enregistrar imatges del fons de la Reserva Marina... I nosaltres ens ho hem de creure. I fa setmanes canvien el nom de Maó i el castellanitzen, i deixen que l'Espai Mallorca es mori de finor, i abandonen l'Institut Ramon Llull i atien l'anticatalanisme i ...

I abans de sortir de casa per anar a treballar intent rebaixar el pes d'aquesta motxilla i guait a les habitacions de les filles que dormen tranquil·les un diumenge matí. I em pregunt què els podré deixar. I no em referesc a res material. Què els deixarem? Què hi quedarà després d'aquest naufragi moral, després d'aquesta deserció en massa? Què més ha de passar per què reaccionem?

He escrit que el dia em fa mal. Ja en fa molts de dies, i són molt de mals, però afortunadament hi ha "pastilletes" que el fan suportable aquest dolor, aquesta angoixa:. són els amics, hi ha la família, hi ha la música, hi ha la poesia, hi ha la mar, hi ha els conguitos de colors, hi ha la pluja, hi ha el sol. I hi ha la vida i les ganes fer-la còmoda a pesar de tot i de tots.

Comentaris

esperança

Re: Hi ha dies

esperança | 12/11/2012, 14:40

griselda: gràcies per llegir el bloc i pels teus comentaris.

Griselda

Que deixarem?

Griselda | 11/11/2012, 10:52

Esperança, he de dir que el teu escrit fa mal per què és veritat i tens raó. Miro al meu fill i penso el mateix. Diuen "Qui dia passa dia empeny", però haurem d'aprendre a empènyer millor i no tornar a les mules, oi? La política és una estafa i ens hem de plantar d'alguna manera. Si tan sols ens queda l'ús de la paraula em sembla lícit utilitzar-lo. Gràcies

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura