De la contraportada:
Cristina admet la seua derrota quan puja al tren que la portarà a un refugi de muntanya reconvertit en residència per a joves creadors. Fins ara ha dut una vida desordenada i tot que ha intentat per a sortint-se'n li ha fallat. L'opció d'escriure la novel·la que fa temps que porta dins és la taula de nàufrag a què s'aferra per a tornar-ho a provar. Envoltada només del blanc de la neu, la veu de la protagonista s'entrecreua amb els fragments de la novel·la que pren vida a poc a poc: la història de Paco el Moix, un pinxo que planeja l'atracament a una sucursal bancària, el gran cop que li permetrà retirar-se.
Naufragi a la neu convida el lector a pujar al tren amb la protagonista i a acceptar el joc narratiu que se li planteja. A les primeres pàgines es posa en marxa l'engranatge d'una història dins l'altra. Així, a mesura que avança la novel·la que escriu Cristina, es trenquen els límits de la realitat i ficció i se'ns van descobrint les claus per conèixer la jove i els fantasmes que l'habiten.
En parlen:
Sebastià Bennàssar a 'Llegir en cas d'incendi'
Vicent Alonso al Quadern d'El País
Francesc Calafat en parla al Quadern d'El País
En Pere Gomila ha escrit això al diari Menorca.
Una entrevista al diari Menorca
Jesús M. Tibau en lleveix un fragment aquí
Jesús M. Tibau en parla al seu bloc
Joan M. Mascaró al seu blog
Capítol del programa Un país de llibre