Esperança Camps - Dietari

Tornen els Ja t'ho diré (crònica d'urgència)

M'agrada quan les bones notícies arriben sense esperar-les. Fa mesos que es va obrir al Facebook un grup molt actiu que ho demanava a crits. A la primavera vam sebre que un diumenge es van ajuntar tots a fer una costellada i que a les postres s'hi van posar... Hi hvia nervis i hi havia ganes i hi va haver ritme... Avui ho han anunciat a Rac 1. Hi eren tots i s'han fet una foto i han cantat Si vens, i han obert una pàgina web, i han obert un perfil a twitter amb el primer anagrama de la banda, aquell Bocadillo de còmic amb el nom de la banda.

A la xarxa ha esclatat una petita gran eufòria. Els dos diaris de l'illa han parat les màquines i han inclòs la notícia a les seues webs. El grup de Facebook s'han omplert de comentaris i exclamacions, i en Bep Joan Casasnovas, que ja va aconseguir el concert de na M.Àngels Gornès, no dóna l'abast a contestar comentaris.

Tot això no fa res més que estalonar la teoria que els Ja t'ho diré van representar per a molts de nosaltres molt més que un grup de rock o de pop. Els ja t'ho ens van demostrar que des de Menorca es poden fer moltes coses interessants sempre que hi hagi un cinturó de complicitats tan gran com els que ell van ser capaços de desplegar. I també ens van demostrar, quan explicaven com van ser els primers mesos a Catalunya, que la perseverança és necessària per aconseguir els somnis. I encara ens van donar altres lliçons. La primera és que els projectes tenen un punt de sortida, però també un punt d'arribada. I ells ho van tenir tan clar que la decisió de deixar-ho l'any 2003 al principi només l'entenien ells, però amb el pas dels anys, s'ha demostrat que va ser un encert.

I ara ens fan un regal i ens convoquen a un parell de concerts perquè ells en tenen ganes i nosaltres també. Perquè hi ha un munt de gent que els admira però mai no els ha vist en directe.

M'agraden les notícies que són bones i arriben un dimarts qualsevol del mes d'octubre.

Comentaris

Bep Joan

Ja t'ho

Bep Joan | 02/10/2012, 11:57

Gràcies Esparança per aquest post i pel que hi dius. Tanmateix voldria fer extensible aquest èxit a totes aquelles persones, tu entre elles, que hem sumat comentaris, il·lusions i ganes perquè el JTD tornàs.
Ho has dit molt bé: la clau de moltes coses és la perseverança. I tant!
Gràcies de nou.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura