Esperança Camps - Dietari

Les mans netes

M'ha cosat escriure aquest post. M'està costant encara, és clar. I segur que no serà dels més brillants que he publicat a aquest dietari. És sobre l'ERO a Canal 9. És sobre la liquidació d'un mitjà públic de comunicació que va néixer amb vocació de servei als ciutadans i que ha servit d'instrument en mans d'un govern i un partit que sembla que no en tenen prou mai. Que l'han expremut amb golafreria. Ara, endeutat, desprestigiat, inviable, jeu al racó de les joguetes trencades. El problema de tot això és que hi ha uns culpables que no pagaran pel mal que han fet, i hi ha unes víctimes que veuen com el seu futur professional queda estroncat. I hi ha els ciutadans, que veuen limitat el seu dret a la informació.

Com resa la pancarta que des de fa mesos enarbona el comité d'empresa d'RTVV, els treballadors no som els culpables. Els treballadors i les nostres famílies seran les víctimes de la mort anunciada de la televisió pública que els valencians han pagat amb els seus impostos. Nosaltres, com va dir la companya Xelo Miralles, tenim les mans netes. Alguns dels responsables de la fallida d'aquest projecte comú dels valencians no ho poden dir. Alguns ja han passat pels jutjats per diversos motius. Entre ells el de l'assejament sexual. A tots, som els ciutadans que els hem de demanar comptes.

El projecte que ha presentat l'empresa demostra que ara ja no volen ni la tele ni la ràdio. No tenc les xifres davant, però si despatxes tots els tècnics de so d'una emissora de ràdio, deu voler dir que no tens gaire ganes que s'escolti. I si despatxes tots els càmeres excepte quatre, deu voler dir que no vols ensenyar res per la tele. I si fas fora la majoria d'assessors limgüistes deu voler dir que no t'importa la qualitat de la llengua que s'hi parli. I així amb els il·luminadors, els periodistes, els guionistes...

Fa mal parlar d'això ara. Avui és el divendres d'una setmana que va començar amb l'anunci de l'ERO i està acabant amb l'anunci d'un rescat-intervenció a la Comunitat. Les dues coses impliquen la pèrdua de qualitat democràtica al País Valencià.

Aquests dies, junt als missatges, twits, articles i tota mena de mostres de suport als treballadors s'han escoltat algunes veus discordants. Són aquelles que diuen que quina llàstima que els treballadors de Canal 9 no haguérem alçat la nostra veu abans, quan el que estava en joc no era el nostre lloc de treball, sinó la independència i parcialitat del mitjà. Ho vam fer. Ho hem fet. Fa anys que des de les redaccions d'informatius de la ràdio i de la tele es denuncia la manipulació. Que els ho preguntin als companys que han estat apartats de les seues tasques habituals, canviats de programa, d'horari, de secció, condemnats a l'ostracisme...

Ja intuia que aquest post seria un rosari d'idees descoordinades. Al meu cap ara hi ha poc espai per a la lírica. En tornarem a parlar de l'ERO, segur.

Comentaris

ampalogosa

Re: Les mans netes

ampalogosa | 22/07/2012, 00:44

Sí, hi ha molts que es pregunten per què no protestarem o protestaren quan s'amagava informació relevant, quan es tapava la corrupció... Alguns dels que ho pensen són, fins i tot, companya de professió, als que mai els ha caigut bé que a Canal 9 es guanyaren més diners... També es critica que els funcionaris isquen ara al carrer perque els baixen el sou... Però la divisió no ens ajuda, només beneficia els que decideixen sobre el nostre futur pensant en tot menys en nosaltres, només beneficia els que ens volen convertir en un made in Xina qualsevol... És moment d'estar units, de respectar el dret a alçar la veu davant la injustícia, de tindre clar qui és l'enemic a batre... Nosaltres som el poble i el poble ha complit, hem fet el que s'esperava que ferem: estudiar, treballar... Que no ens vinguen ara en històries, que els que ho han fet malament ni són poble ni miren pel poble.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
'La por 'Les sabatilles rosanarrativa breu 'Loniaobra col·lectiva La cervesa de la Highsmithobra col·lectiva Assassins valencianscoord. i pròleg 'Ellas también matanobra col·lectiva 'Absintheobra col·lectiva 'La improbable vida de Joan Fusterlobra col·lectiva Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura