Esperança Camps - Dietari

No vull que em sembli normal

Abans de les nou del matí he baixat el plàstic, el paper i el vidre als contenidors de reciclatge. Al costat hi ha el del fem orgnànic. És en aquest contenidor que hi ha un home remenant amb una vara metàl·lica. Al costat te la bicicleta estalonada a la paret. Al portaequipatges hi du un microones fermat amb un cordill. L'home és molt prim i baixet i per a traure el material del contenidor s'hi penja fins més avall de la cintura. Quan encara intent encabir la darrera garrafa d'aigua al receptacle groc arriba un altre home a bord d'una altra bicicleta. Comença a cridar i a furonar les andròmines que el primer dels homes, més matiner, ja ha tret del contenidor. L'home que acaba d'arribar comença a escridassar al primer. Li diu que aquell contenidor és seu, que ell hi va tots els dies a la mateixa hora i que per tant, s'han de repartir el material. El primer li diu que res de res. El segon agafa la vara que també du a la bicicleta i l'amenaça. Una senyora major s'aparta del lloc. Jo també. Me'ls mir de lluny. Ells continuen defensant la propietat del contenidor. S'agafen de la camisa. S'empenyen. Escampen tot d'articles per la vorera. Criden. Es col·loquen a banda i banda del contenidor i s'hi repengen. El segon que ha arribat troba un bolic amb hambutgueses. El segon li menta la mare i li diu que s'en vagi ara mateix. No puc evitar baixar la mirada. Em sent incòmoda. Allò està passant al meu carrer, a València, a meys d'un kilòmetre d'on diumenge passat corrien els cotxes de carreres, i jo no puc mirar als ulls a aquells dos homes. La seua baralla és la meua vergonya. Ho escric al twitter i camin a poc a poc cap al quiosc. No me'ls puc traure del cap i em revenen tot de pregunes recurrents. Què hem fet per arribar fins aquí? Per què? Qui? Per què? Què hem de fer evitar-ho? Qui els representa a aquestes persones?

No m'hi vull acostumar. Vull que cada vegada que vegi una persona remenant dins un contenidor em caigui la cara de vergonya i em faci mal la panxa i em retorni la imatge al cap tot el matí. Com avui, que no puc evitar escriure això abans d'entrar a la cuina a fer el dinar.

Comentaris

esperança

Re: No vull que em sembli normal

esperança | 07/07/2012, 14:02

Francesc, moltes gràcies per les teues paraules. Estic convençuda que som molts els que pensem així i que les coses canviaran.

Francesc

No vull que em sembli normal

Francesc | 07/07/2012, 10:56

Avui e llegit el teu comentari, et voldria felicitar, per la teva sensibilitat, per la teva humanitat, penso que la teva vergonya, tindria que ser la meva vergonya, la de tots.
Gracies per el teu comentari.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura