Esperança Camps - Dietari

Que algú els ho diga, per favor!

Reproduesc l'article que la quinzena passada va sortir al Bon Dia Notícies. Si preferiu llegir-lo a l'original, aquest és l'enllaç

Cada dia de Pasqua és igual. Tu voldries ser al teu poble per veure com maten els bujots, una mena de ninos de drap amb el cap d’olla, que representa satíricament algun personatge que ha estat notícia durant l’any, normalment, per alguna qüestió negativa, però et toca estar pendent de l’arribada de les imatges de la família reial espanyola a la Catedral de Palma. Diuen que van a la missa de Resurrecció per donar per acabades les vacances de Setmana Santa que se suposa que han passat a l’illa. I tu saps, tothom sap, que no és cert. Saps, per exemple, que el rei aterrava dissabte mateix a Palma després d’haver estat uns dies a Kuwait en visita privada. Saps també, que la reina és a Palma des del dimecres sant. Saps, que Elena ha arribat a Mallorca aquell mateix diumenge després de passar les vacances esquiant a Baqueira amb els seus fills, que dissabte els va deixar amb el pare perquè s’han repartit els dies i així Froilan es podrà disparar al peu amb una escopeta, i la veus aparèixer per Palma ben tota sola. Saps que Felip i Letízia i les seus filles han estat de vacances en algun lloc secret i que han volat a Mallorca per fer-se la foto. I saps, que els ducs de Palma no hi són perquè no els volen, perquè l’Iñaki quan va a Palma és per a declarar davant el jutge com a imputat per haver-se embutxacat diners públics. I saps, intueixes, que els diaris rancis i les revistes en color ompliran de mel i sucre les seues cròniques, però tu només veus unes imatges que, ben mirades, traspuen fel. Seran adjectius apegalosos i excessius, llepades i reverències. I tu, en canvi, observes els rostres. Pares la imatge. La fas anar avant i arrere. I on tu veus que al rei li costa caminar i entrar al lloc del conductor del cotxe, demà llegiràs “el rey, con buen aspecto, llegó conduciendo su propio vehículo”. Veus les línies de tensió que rodegen les boques dels personatges, les mirades fosques, la falta de complicitat, copses el nul contacte físic entre els membres d’aquesta família i penses: per què? Què ens volen vendre? Per què volen que ens pensem que són una família exemplar quan amaguen tants draps bruts? Per què es pensen que els ciutadans som tontos?

I passes la setmana més o menys bé. Amb calma. Amb la família. Llegeixes, escrius, contestes correus, passeges... i arribes al dissabte amb ganes de menjar-te el món. Perquè t’agrada el teu ofici. Mirar i contar. Informar. T’apassiona malgrat tot i tots. I encara no t’has fet el primer cafè del matí i un teletip vermell assalta la pantalla per informar que han operat el rei del maluc. Es paren les màquines. Hi ha comentaris. Alguns, burletes, és clar. Tots, de sorpresa. Però la cosa comença a complicar-se. Transcendeix que el rei era a l’estranger quan s’ha lesionat. Que era a Botswana. Ostres, això està molt lluny, no? I que s’hi caça a Botswana? Elefants? No t’ho pots creure. Comenteu. Mireu. Busqueu informacions addicionals. Comencen a eixir xifres astronòmiques i fotos comprometedores. I el nom d’una dona. I la Casa informa que la reina és a Grècia i no pensa tornar fins dilluns, que allà celebra la pasqua ortodoxa amb els seus germans. I tu penses en un home vell (74 anys) acabat d’operar del maluc, tot sol a un hospital a pesar que té tres fills i una esposa. I penses en la fotografia del dia de Pasqua a Palma i et venen ganes de vomitar. I tornes a pensar quina necessitat hi ha que ELLS ens vulguen prendre el pèl d’aquesta manera, que ens vulguen prendre per tontos, que ens facen veure negre el que és blanc. Després mires al teu voltant i et preguntes quina necessitat hi ha que els mitjans de comunicació continuen tractant amb “respecte” unes persones que no ens en tenen als ciutadans, que no toquen de peus a terra, que han perdut el contacte amb la realitat i amb els les persones. I mires arrere i recordes unes paraules que ara et fan enrojolar, sí, aquelles sobre la igualtat de tots davant la llei, o aquelles altres sobre la necessitat d’ajustar-nos el cinturó per la crisi, de donar exemple, i de la pena que li fan els joves que no poden treballar. Tanta pena té que li lleven moltes hores de son. I si mires més lluny veus que hi ha mitjans cortesans que fan reverències i altres moviments que et semblen més obscens als membres d’aquesta família. I busques ajuda en els partits polítics que en teoria et representen a les corts espanyoles que és on rau la sobirania, segons la constitució, i veus que els dos majoritaris xiulen i miren cap a una altra banda. I penses, per què? Tot això, mentre al cap et ve el sintagma “caçar elefants” i et sembla lleig, de mal gust, antic, ranci, anti-ecològic. I no veus la manera de deixar de pensar en tot aquest brou infecte on intentes surar. Què no hi ha ningú amb una mica de seny que els diga a aquestes persones que no estan per damunt del bé i del mal? I que ara se sap tot, i que els ciutadans ja no tenim por, que a la mínima eixim al carrer i ens manifestem, i la informació corre com un riu desbocat, i la fotografia que va ser l’emblema del moviment 15M rep un prestigiós premi periodístic, i la narració d’aquells dies via twitter, també...? Que no ho saben ells, tot això? Que algú els ho diga, per favor.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
'La por 'Les sabatilles rosanarrativa breu 'Loniaobra col·lectiva La cervesa de la Highsmithobra col·lectiva Assassins valencianscoord. i pròleg 'Ellas también matanobra col·lectiva 'Absintheobra col·lectiva 'La improbable vida de Joan Fusterlobra col·lectiva Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura